Fedó (català)

FEDÓ

ÍNDEX

Fitxa tècnica p.3

Tema/argument p. 4

Crítica i intenció p.5

Opinió personal p. 9

FITXA TÈCNICA

Títol: Fedó
Títol original: Φαίδων ἢ περὶ ψυχῆς (Fedó o sobre la immortalitat de l’ànima)
Autor: Plató (Πλάτων), nom real: Aristocles Podros
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Textos filosòfics
Any de publicació: 1999
Lloc depublicació: Barberà del Vallès
ISBN: 84-297-4614-5
Nombre de pàgines: 156
Llengua de publicació: Català

TEMA / ARGUMENT

Fedó és el primer intent de síntesi antropològica que trobem en la història del pensament occidental. El tema principal tractat és la mort, argumentant sobre la immortalitat de l’ànima i la existència d’aquesta prèvia al cos. El diàleg inicia dies després d’una conversaentre Equècrates i Fedó d’Elis a la ciutat de Flius. Fedó relata a Equècrates les últimes hores de vida de Sòcrates.
En el relat, els diferents deixebles (principalment Símmies i Cebes) conversen i discuteixen amb Sòcrates sobre diferents temes filosòfics, tal com la justificació de la mort, la demostració de la immortalitat de l’ànima, la transmigració de les ànimes, la reminiscència de lesànimes i la existència dels Eidos.

Crítica i intenció

En el diàleg Plató exposa diferents temes a través del debat dels protagonistes.

Per tal de justificant la mort, en el llibre Sòcrates exposa que el filòsof, amant de la saviesa, obté la seva recompensa després de la mort, retornant al món on pertanyen les ànimes; al dels Eidos. Les ànimes dels homes ignorants encara han depurificar-se dels seus mals actes, i un cop morts les seves ànimes es reencarnen fins que aconsegueixen purificar-se dels seus errors. La mort permet a les nostres ànimes retornar a la nostra naturalesa divina, i a la contemplació dels Eidos. En el mon terrestre, el nostre cos i la nostra ànima estan lligats, i aquest fet implica que l’ànima es vegi lligada als impediments del cos. Quan morim, lanostra ànima es lliure per retornar al lloc on pertany. Per això, el filòsof no ha de tenir estima per els plaers corporals ni fer cas als seus sentits, ja que això no els proporcionaria cap coneixement exacte ni segur. L’ànima del filòsof menysprea el cos i fuig d’ell i busca concentrar-se en la raó.
En l’obra, el fet de que Sòcrates sigui condemnat a mort reafirma la idea de que la filosofia ha deser entesa com a una preparació per defallir; la mort és tant sols un trànsit de l’ànima cap a un destí millor.

Un dels altres temes tractats és la demostració de la immortalitat de l’ànima, els quals tracten de justificar que l’alliberament d’aquesta del cos es la finalitat de la vida, i una condició necessària per el retorn de la part espiritual de l’home al lloc que li correspon.
Elprimer argument és el cercle dels contraris, en el que s’afirma que totes les coses s’originen a partir del seu contrari (viure i morir, dormir i estar despert...). Si volem evitar que tots els homes desapareguin per morir, el morir ha de ser seguit per la vida, cosa que exigeix la immortalitat de l’ànima.
El segon argument és basat en la teoria de la reminiscència de les idees. En aquest argumentexposa que ja que la nostra ànima ja ha contemplat els Eidos, el fet d’aprendre no és altra cosa que recordar. Si s’admet que existeixen els Eidos i que el coneixement es el record d’aquests, l’ànima ha hagut d’existir abans d’aquesta vida.
Al tercer argument es diu que l’ànima es de la mateixa naturalesa que les idees, per el que ha de ser simple i no composta. Allò simple és incorruptible, perel que l’ànima és immortal. L’ànima no podrà rebre mai cap mena d’alteració. Al llinatge dels Deus diu que no és permesa l’entrada a ningú que no hagi practicat la filosofia i que no hagi sortit del mon totalment purificat (per això els filòsofs s’han d’allunyar de tots els desitjos corporals i entregar-se a l’estudi i a la saviesa).
Finalment, el quart argument exposa que l’ànima es el...