Feminisme

Índex

Concepció Arenal 2
Emilia Pardo Bazán 4
Frederica Montseny 6
Margarita Nelken 8
Maria de Maeztu 10

Concepció Arenal
Concepción Arenal va néixer a Ferrol (La Corunya) el 31 de gener de 1820, en una modesta casa del bari conegut com Ferrol Borrissol. El seu pare, Ángel de l'Arenal, va anar un eminent militar que va sofrir moltes vegades presó per la seva ideologia liberal iper estar en contra del règim monàrquic absolutista del rei Fernando VII. Conseqüència de les estades a la presó, va caure malalt i mor en 1829, quedant Concepció òrfena de pare als 8 anys. En 1829 marxa amb la seva mare, de qui va rebre una fèrria formació religiosa, a Armaño, a Cantàbria. En 1834 es traslladen a Madrid, on Concepción estudia en un col·legi per a senyoretes. Set anys després entra,contra la voluntat de la seva mare, com a oïdora en la Facultat de Dret de la Universitat Central (actual Universitat Complutense de Madrid), vestint robes masculines, ja que en l'època l'educació universitària estava *vedada a les dones. Vestida també d'home, Concepción participa en tertúlies polítiques i literàries, lluitant així contra l'establert en l'època per a la condició femenina. Acabadala carrera, es va casar en 1848 amb el també advocat i escriptor Fernando García Carrasco. Anys després col·laborarien junts en el periòdic liberal Iberia, fins que en 1857 Fernando va morir de tuberculosi i Concepción es va quedar sola i sense recursos. Forçada a vendre les seves possessions en Armaño per les dificultats econòmiques que travessava, es va traslladar a Potes (Cantàbria), on vafundar en 1859 el grup femení de les Conferències de Sant Vicent de Paúl per a ajuda dels pobres. Dos anys després, en 1861, l'Acadèmia de Ciències Morales i Polítiques la va premiar per la seva memòria La beneficència, la filantropia i la caritat. Era la primera que l'Acadèmia premiava a una dona. En 1863 es converteix també en la primera dona que rep el títol de Visitadora de Presons de Dones,càrrec que va ostentar fins a 1865. Posteriorment va publicar llibres de poesia i assaig com a Cartes als delinqüents (1865), Oda a l'esclavitud (1866) que va ser premiada per la Societat Abolicionista de Madrid. El reu, el poble i el botxí o L'execució de la pena de mort (1867). En 1868, és nomenada Inspectora de Cases de Correcció de Dones, i tres anys després, en 1871, comença a col·laborar amb larevista La Veu de la Caritat, de Madrid, en la qual escriu durant catorze anys sobre les misèries del món que l'envolta. En 1872 funda la Constructora Benèfica, una societat que es dedica a la construcció de cases barates per a obrers. Posteriorment també col·labora organitzant a Espanya la Creu Vermella del Socors, per als ferits de les guerres carlistes, posant-se al capdavant d'un hospital decampanya per als ferits de guerra en Miranda d'Ebre.
Amb Concepción Arenal neix el feminisme a Espanya, doncs des de jove va lluitar per trencar els cànons establerts per a la dona, rebel·lant-se contra la tradicional marginació del sexe femení, i reivindicant la igualtat en totes les esferes socials per a la dona. Va morir el 4 de febrer de 1893 a Vigo, on va ser enterrada. És el seu epitafi ellema que la va acompanyar durant tota la seva vida: “a la virtut, a una vida, a la ciència “.

Emilia Pardo Bazán
Novel·lista espanyola que també va escriure poemes i crítica, introductora del naturalisme a Espanya. Va néixer a la Corunya. Era filla dels comtes de Pardo Bazán, títol que heretaria en 1890. Va rebre els estudis elementals propis d'una dona de la seva condició social, però la sevaavidesa per saber i una autodisciplina autodidacta i sistemàtica van fer que es convertís en una dona culta i experta en diferents disciplines humanistes. En 1868 es va casar amb José Quiroga i el matrimoni es va traslladar a viure a Madrid des d'on feien freqüents viatges a França, Itàlia, Suïssa, Àustria i Anglaterra; les seves impressions les va deixar reflectides en llibres com Al peu de...