ffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff

T6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període
que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70
Als primers anys de postguerra succeí un segon període en què fou possibleconstruir una infraestructura cultural elemental; aparegueren les primeres
editorials 1 i també les primeres revistes literàries valencianes de postguerra. 2
Enmig d’un ambient de carestia idesolació, caracteritzat per la postguerra de la
Guerra Civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial, també arrelà entre els
poetes l’existencialisme parisenc (Albert Camus, Jean Paul Sartre): unmoviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà de les convencions
estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona
humana amb la realitat més crua i tangible, ireflectia l'angoixa de viure en un
món absurd. Alguns dels poetes valencians que ubiquem en el «Grup poètic de
postguerra» 3 (1943-1960) es mogueren entre el simbolisme intimista i el
sentimentexistencialista, i escrigueren poemes que responien a les
característiques següents:





Allunyament de la realitat.
Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort il'absurd
del món i de la vida.
Punts de vista religiosos i humanistes.
Tendència a l'hermetisme expressiu.

El poeta simbolista i existencialista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la
realitat através de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a
base d'un discurs proclive a la religiositat i a l'humanisme, i distanciat de la
realitat immediata, en què predominava lametàfora, el símbol, l'hermetisme
expressiu i el rigor formal. Però els joves poetes de començaments dels 60, en
contraposició als postulats de la generació precedent, s'adscrigueren a l'estèticarealista.
El 1960 es van publicar tres llibres cabdals de la nova poesia realista que
s'iniciava aleshores en les lletres catalanes: La pell de brau, de Salvador Espriu;
Da nuces pueris, de Gabriel...