Filo

Teoria del coneixement
Part de la filosofia que tracta del’origen i els limits del coneixement. Porta d’entrada a la filosofia.
També s’anomena:
* -Criteriologia: perque estudia el criteris de la veritat
* -Gnoseologia: Gnosi=coneixement/saber
* -Epistemologia: Episteme=ciencia
El coneixement té per objecte la realitat per ella mateixa diu el realisme. L’idealisme , només podemconeixer les coses tal com són per a nosaltres, coneixem idees no conceptes.
KANT
Preguntes basiques segons Kant:
* -Que puc fer (teoria del coneixement)
* -Que haig de fer (Moral)
* -Que puc fer (Religió)
Aquestes tres preguntes donen pas a la pregunta de Què és l’home?
Kant 4 principis
* Valor objectiu dels enunciats científics
* Enunciats universals /necesaris
* En totobjecte de coneixement intervenen dos elements : Donat per l’exp. Sensible i posat per la nostra pròpia facultat de coneixement( A priori)
* Universalitat i necessitat dels enunciats científics deriva de les formes a priori.
FACULTAT FORMES A PRIORI
* Sensibilitat ( capacitat de percepció) Espai / Temps
* Enteniment (judicis) categories ( causa, substància…)
* Raó ( facultatmetafísica de l’ésser humà Món/Naturalesa ; Jo ; Déu No són ni poden ser objecte de coneixement
Critíques al pensament kantià
1. Parteix de dos supòsits dsctibles: atribuir a Newton una validesa intemporal i admetre la tesi empirista que allò “donat” només són les sensacion
2. Enten el “fenomen” com una construcció subjectiva, que impideix vuere la realitat en si mateixa, enlloc deconsiderar-lo manifestacio d’aquesta realitat. L’agnostisisme kantià té el seu origen en el pessimisme i la esconfiança .

MORAL DE KANT
Moral rigorista, inclou tota referencia a la inclinació sensible. Solament té valor el que costa i no té que ser influenciat per les coses que comporten un benefici.
Hi ha dos clases d’afirmacions, dos formes de formular un imperatiu
* Imperatiuhipotètic: ( si vols…aleshores fes..) com a fi té la felicitat. Són interessats i egostes, afirmació basada en la inclinació sensible no té sentit, es rigorista la moral
* Imperatiu catègoric: ( fes…). Son realitzades per deure. Les úniques accions que tenen mèrit moral són les que es realitzen per deure. Úniques accions lliures, accions morals n’hi ha poques.
La seva moral es rigorista iformal. El formalisme Kantià vol dir que l’important és la forma o intenció dels nostres actes. Un acte es moralment valid si es realitze per deure només. Segons el realisme moral d’Aristòtil, cal tenir en compte la intenció i les circunstancies.
El contrari del plantejament de kant és l’ultilitarimse moral. Separació entre llibertat i naturalesa.
Cal: actuar lliurement ; acutar de manera queels princiips de la meva moral tinguin valor universal; acutar de tal manera que tracits la persona que hi ha en tu i en els altres com un valor absolut i no com un mitja per aconseguir alguna cosa.
MORAL EXISTENCIALISTA DE SARTRE
Sartre afirma que Déu no existeix. Sartre elabora una moral coherent amb l’ateisme. L’home amb la seva llibertat crea el sentit de la seva existència. L’home es llançatal món sense cap naturalesa que el caracteritzi, sino que l’home s’ha de fer lliurement a si mateix “cadascu es allò que decideix ser”. La meva llibertat crea uns valors que m’orienten.
PRINCIPALS SISTEMES MORALS
1) Hedonisme: Moral naturalista amb la tendencia a buscar el plaer i fugir dels patiments. El principal representant es Epicur. La teoría del coneiement hedonista s’apropa al’empirista sensualista. Afirma que només és rea allò sensible. Allò sensible es bó si produeix plaer i doent si produeix dolor. Valora la memoria. Té una sensació de la realitat materialista “ només existeix allò que esta constituit de materia”. La moral diu que cal evitar e que provoca dolors i que ens hem de donar al plaer, el plaer pot ser fisic com intel.lecutal. no tots els plaers són convenients…...