Filooooo

La Dialèctica
La dialèctica és un mètode de raonament, de qüestionament i d'interpretació, que ha rebut diferents significats al llarg de la història de la Filosofia. En la filosofia antiga, el motdialèctica presenta quatre significats:
• Lluita dels contraris per la qual sorgeix el progrés de la natura o la història
• Art del diàleg i la discussió.
• Art d'ordenar els conceptes en gèneres iespècies.
• Manera d'elevar-se des del sensible cap a l'intel·ligible, és a dir partint de la certesa dels sentits cap al desenvolupament de conceptes d'un major grau d'universalitat i racionalitat.Heràclit entenia la dialéctica en el primer sentit. Heràclit d’Efés va formular dues proposicions que van ser incorporades com pilars de l'estructura del pensament dialèctic: 1) tot flueix, tot estàen moviment i; 2) tot està format per oposats que sempre estan en estat de tensió dinàmica, de manera que qualsevol forma determinada és el resultat de l'equilibri entre forces oposades.
Per la sevaetimologia, el concepte remet a dos termes grecs: dia ("dia": d'una cosa a una altre) i legein ("légein": dir, raonar, determinar, definir), pel que el seu sentit més ordinari equivaldria a un "artdel diàleg" on es produiria una contraposició o lluita entre dos o més lógoi o "raons". Sócrates és un exemple d’aquest segon significat de dialèctica. Sócrates dirigeix al seu interlocutor una sèriede preguntes per a explorar si hi ha inconsistències en les opinions d'aquest. Aquestes preguntes són crítiques i comprometedores, i pot considerar-se que equivalen a objeccions; doncs naturalment,una teoria que mostra ser contradictòria no pot acceptar-se com veritable. Per altra banda, en molts diàlegs de Plató pot constatar-se com els interlocutors de Sócrates es defensen de les sevesobjeccions. El procediment de preguntes i respostes dóna lloc així a una discussió o controvèrsia racional. En qualsevol cas, mitjançant la detecció i eliminació d'errors, el procediment tendeix a la...