FILOSOFIA ERIC
Páginas: 7 (1530 palabras)
Publicado: 16 de abril de 2015
FILOSOFIA
ACTIVITATS (pàg. 105)
1. Qui va promulgar l’edicte de Milà? Què va significar pel cristianisme?
L’edicte de Milà va ser promulgat pels emperadors Contastí el Gran i Licini I. Aquest va ser promulgat a Milà i va ser publicat al març de l’any 313.
Va ser força important pel cristianisme ja que resumidament li concedia el mateix dret que totes les altres religions a rebre culte a Déude forma lliure. La legislació pro-cristiana de Constantí es va concretar els anys següents. Durant aquest temps la religió cristiana i l’Esglèsia van estar molt protegits per part de l’imperi romà. Es podria considerar que arrel d’aquesta situació on el cristianisme va agafar força es va dedicar a perseguir i prohibir el paganisme. Molts van obtar per la conversió tot i no creure realment i unsaltres simplement s’amagaven intentant evitar que descubrissín que no eren cristians.
2. Què és la filosofia per sant Agustí? Quin n’és el punt de partida?
Per a Sant Agustí la filosofía, tot i ser limitada i fràgil, estava considerada com quelcom bo ja que segons el seu punt de vista podia afavorir a la religió, permetent la comprensió intel·lectual, tot i que imperfecta, de veritats religiosesque servisin per refutar heretgies i convèncer als que dubtaven del cristianisme.
El punt de partida era tenir en compte que la fe donava lloc a la religió i la raó donava lloc a la filosofía. Tant la raó com la fe humana tenen el seu orígen en Déu. Aleshores, no hi pot haver oposició entre ambdues. Partint d’aquesta reflexió Sant Agustí comença a combatre l’esceptisme, creure en la certesa deveritats com el principi de no-contradicció, de la existència de les veritats indubtables com Descartes, etc. En resum, a través de la seva fe i defensa de la religió cristiana comença a filosofejar per poder defensar i argumentar l’existència de Déu.
4. Explica la teoria agustiniana del coneixement.
La teoria agustiniana del coneixement és en certs aspectes molt semblant a la de Plató i enaltres contrària.
Tenen la mateixa concepció de l’ànima i la relació d’aquesta amb el cos. Diu que quan la nostra ànima té notícia del que el cos perceb de l’exterior coneix el món exterior i una realitat inferior a sí mateixa. De la mateixa manera hi han veritats superiors a aquestes que l’ànima no ha pogut produir de cap manera ja que aquestes són necessàries, immutables i eternes.
Sant Agustí noaccepta la idea de la reminiscència de l’ànima de Plató ja que implica la preexistència de l’ànima així com la metempsicosi. No obstant això,
Dona per cert que són veritats innates i disposades en la nostra ment per la il·luminació d’aquesta a través de l’intel·lecte diví. Arriva a la conclusió de que el coneixement intel·lectual és una acció de Déu sobre nosaltres per mostrar-nos la veritat iremetre’ns a ell.
6. Com va solucionar Agustí d’Hipona el problema de l’existència del mal en el món?
Per a Sant Agustí la conducta humana es basa en la recerca de la felicitat, que no es pot aconseguir amb béns exteriors finits ni perfeccionant la nostra ment, sino amb una vida cristiana amb la presència de la nostra alma enfront Déu. Per satisfer això es requereix de l’esforç humà i de la gràciade Déu. La vida de bondat, aleshores, consisteix en la recerca de Déu aplicant totes les capacitats del nostre ser, ànima i ment. El bé i el ser coincideixen,i donat que Déu és la plenitud de l’èsser ho és també del bé. Per tant, el mal no pot ser objecte de la creació divina atés que Déu representa el bé. Es tracta d’una carència i una privació, o sigui que en si mateix el mal no exiteix.
Somnosaltres els que podem escollir entre el bé o el mal moral. Finalment, Agustí divideix a l’humà en dos grups:
Per una banda els que estimen a Déu i es someten a la seva paraula i buscant la pau eterna.
Per altre banda els que volen els béns materials i es dessitgen a si mateixos abans que a Déu, seguint una vida de pecat.
San Agustí opina que aquest dos grups pertanyen a ciutats diferents....
ACTIVITATS (pàg. 105)
1. Qui va promulgar l’edicte de Milà? Què va significar pel cristianisme?
L’edicte de Milà va ser promulgat pels emperadors Contastí el Gran i Licini I. Aquest va ser promulgat a Milà i va ser publicat al març de l’any 313.
Va ser força important pel cristianisme ja que resumidament li concedia el mateix dret que totes les altres religions a rebre culte a Déude forma lliure. La legislació pro-cristiana de Constantí es va concretar els anys següents. Durant aquest temps la religió cristiana i l’Esglèsia van estar molt protegits per part de l’imperi romà. Es podria considerar que arrel d’aquesta situació on el cristianisme va agafar força es va dedicar a perseguir i prohibir el paganisme. Molts van obtar per la conversió tot i no creure realment i unsaltres simplement s’amagaven intentant evitar que descubrissín que no eren cristians.
2. Què és la filosofia per sant Agustí? Quin n’és el punt de partida?
Per a Sant Agustí la filosofía, tot i ser limitada i fràgil, estava considerada com quelcom bo ja que segons el seu punt de vista podia afavorir a la religió, permetent la comprensió intel·lectual, tot i que imperfecta, de veritats religiosesque servisin per refutar heretgies i convèncer als que dubtaven del cristianisme.
El punt de partida era tenir en compte que la fe donava lloc a la religió i la raó donava lloc a la filosofía. Tant la raó com la fe humana tenen el seu orígen en Déu. Aleshores, no hi pot haver oposició entre ambdues. Partint d’aquesta reflexió Sant Agustí comença a combatre l’esceptisme, creure en la certesa deveritats com el principi de no-contradicció, de la existència de les veritats indubtables com Descartes, etc. En resum, a través de la seva fe i defensa de la religió cristiana comença a filosofejar per poder defensar i argumentar l’existència de Déu.
4. Explica la teoria agustiniana del coneixement.
La teoria agustiniana del coneixement és en certs aspectes molt semblant a la de Plató i enaltres contrària.
Tenen la mateixa concepció de l’ànima i la relació d’aquesta amb el cos. Diu que quan la nostra ànima té notícia del que el cos perceb de l’exterior coneix el món exterior i una realitat inferior a sí mateixa. De la mateixa manera hi han veritats superiors a aquestes que l’ànima no ha pogut produir de cap manera ja que aquestes són necessàries, immutables i eternes.
Sant Agustí noaccepta la idea de la reminiscència de l’ànima de Plató ja que implica la preexistència de l’ànima així com la metempsicosi. No obstant això,
Dona per cert que són veritats innates i disposades en la nostra ment per la il·luminació d’aquesta a través de l’intel·lecte diví. Arriva a la conclusió de que el coneixement intel·lectual és una acció de Déu sobre nosaltres per mostrar-nos la veritat iremetre’ns a ell.
6. Com va solucionar Agustí d’Hipona el problema de l’existència del mal en el món?
Per a Sant Agustí la conducta humana es basa en la recerca de la felicitat, que no es pot aconseguir amb béns exteriors finits ni perfeccionant la nostra ment, sino amb una vida cristiana amb la presència de la nostra alma enfront Déu. Per satisfer això es requereix de l’esforç humà i de la gràciade Déu. La vida de bondat, aleshores, consisteix en la recerca de Déu aplicant totes les capacitats del nostre ser, ànima i ment. El bé i el ser coincideixen,i donat que Déu és la plenitud de l’èsser ho és també del bé. Per tant, el mal no pot ser objecte de la creació divina atés que Déu representa el bé. Es tracta d’una carència i una privació, o sigui que en si mateix el mal no exiteix.
Somnosaltres els que podem escollir entre el bé o el mal moral. Finalment, Agustí divideix a l’humà en dos grups:
Per una banda els que estimen a Déu i es someten a la seva paraula i buscant la pau eterna.
Per altre banda els que volen els béns materials i es dessitgen a si mateixos abans que a Déu, seguint una vida de pecat.
San Agustí opina que aquest dos grups pertanyen a ciutats diferents....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.