Filosofia Llibertat i Estetica

Dossier Filosofia 2a avaluació

LA LLIBERTAT

Dossier filosofia
2a avaluació

1

Dossier Filosofia 2a avaluació

Llibertat interna. Llibertat externa.
Tota acció és motivada i intencional. Però… pot ser que els motius ens condicionin tan fortament que no
puguem escollir el que fem?; escollim lliurement les postres intencions i finalitats, o en la nostra elecció
estem determinatspel nostre caràcter, circumstàncies ambientals, codi genètic, família, astres o karma?
La noció de llibertat: la llibertat interna i la llibertat externa.
Habitualment, s’usa el terme llibertat, com a mínim, de dues maneres diferents. Vegem-ho en aquests
exemples:
- En aquell país hi ha llibertat de moviments.
- L’ésser humà és l’únic animal lliure, ja que pot escollir el que fa.
En aquestesfrases usem el terme llibertat per a referir-nos a dues idees diferents. En el primer cas,
l’absència d’obstacles que ens impedeixin de fer el que desitgem. En el segon, en canvi, ens referim a la
capacitat d’escollir o voler una cosa o una altra. Per aquesta raó, se sol fer la distinció entre llibertat externa
i llibertat interna.
Llibertat externa. També anomenada llibertat d’acció.Consisteix en l’absència de traves externes que
dificultin l’acció; és a dir, consisteix a poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi. Per
exemple, hi ha llibertat quan em vull manifestar contra els vessaments tòxics i puc fer-ho; en canvi, no hi ha
llibertat quan, malgrat que m’agradaria manifestar-me, les forces de seguretat m’ho impedeixen.
Llibertat interna. També anomenadallibertat d’elecció o lliure albir. Consisteix en la capacitat o possibilitat
de decidir o voler això o allò, quan aquesta decisió és indeterminada, és a dir, no causada. Per exemple, hi
ha llibertat interna si, encara que hagi decidit això, podria haver decidit qualsevol altra cosa; en canvi, no hi
ha llibertat interna si la meva decisió és una il•lusió, ja que en realitat em trobo inevitablementinclinat a fer
el que faig pel meu caràcter i les circumstàncies que m’envolten.
Aquests dos tipus de llibertat (externa i interna)= no són una cosa completament diferent i aliena. Entre
totes dues hi ha una estreta i mútua relació. Si tenim capacitat per a triar el que volem fer, però
externament estem obligats a actuar d’una determinada manera, aleshores, de què ens serveix poder triar?
I,ben al contrari, si externament no hi ha cap trava a la realització dels nostres desitjos, però internament
no els escollim lliurement, sinó que ens veiem empesos inevitablement a voler el que volem, de què ens
serveix poder satisfer uns desitjos que ni tan sols hem triat lliurement?
La llibertat externa es coneix, també, com a llibertat política o social, ja que són factors socials i polítics(tipus d’Estat, legislació, forces de l’ordre...) els que en permeten o n’impedeixen la presència.

L’ABSÈNCIA DE LLIBERTAT
Considerem l’existència de llibertat una cosa de sentit comú i, per tant, no acostumen a qüestionar-la.
Tanmateix, la convicció que posseïm llibertat no deixa de ser una creença i, per molt sòlida que ens sembli,
podem posar-la en dubte. Creure que som lliures nodemostra que no siguem (de vegades les nostres
creences són falses) i, a més, com podem estar segurs que podríem haver actuat d’una altra manera, si no
ho hem fet?
El determinisme és una concepció filosòfica que afirma que tot està determinat, és a dir, inevitablement
causat. Per tant, nega l’existència de llibertat. Per a fer-ho, es basa en el principi de causalitat. Segons
aquest principi, totesdeveniment del món està causat. Segons aquest principi, també les accions estan
determinades per un factor en presència del qual s’esdevenen inevitablement. Podríem afirmar que aquest
factor som nosaltres mateixos: jo sóc la causa de les meves accions, ja que la decisió que he pres és la
causa del que faig (he decidit aixecar el braç i aquesta és la causa que l’hagi aixecat).
Per tant,...