filosofia
Páginas: 8 (1772 palabras)
Publicado: 11 de noviembre de 2013
LA FILOSOFIA
1.EL DESCOBRIMENT DE LA RAÓ.
ELS RELATS MÍTICS
Un mite és un relat fantàstic, ple de símbols i metàfores de gran bellesa transmes de pares a fills o resultat de l'esforç col·lectiu d'un conjunt d'autors.
Els protagonistes dels mites són deus, herois o personatges sobrenaturals que actuen d'una manera arbitrària.
El mite manté també una funció de cohesió social: lasocietat s'hi veu reflectida i troba en les seues paraules una mena de reconeixement.
EL DISCURS RACIONAL
Els filòsofs presocràtics van començar a explicar el món utilitzant arguments racionals i basanse en els elements naturals.
La natura només està sotmesa a les seues pròpies lleis necessàries, i ja no depén de la voluntat dels déus.
El discurs racional va ser el triomf de la comunitathumana, que en l'explicació de la natura, salliberava de déus i d'altres poders estranys a la raó.
2.SEMPRE GRÈCIA: PHILÓSOPHOS, UN NOM ESTRANY.tat
L'HERÈNCIA DE GRÈCIA
Els grecs van ser els primers a emprar el terme “filosofia” que vol dir 'amor a la saviesa'. Per tant la filosofia no es pot separar de la creació grega.
LA PRIMERA NOTÍCIA D'UN FILÒSOF
El primer testimoni del terme''filosofia'' va ser Pitàgores. Diògenes conta que Pitàgores causava admiració per tot el que deia. Deia que els filòsofs observaven els esdeveniments sense cap altre interes que arribar a entendrel's.
UN CAMÍ SENSE FINAL
El filòsof no està mai satisfet amb el que ha trobat per aixó busca ser savi.
La filosofia sempre és oberta. A Grècia es va descobrir que l'origen de la saviesa es troba en l'úsde la raó.
3.FILOSOFIA, CONEIXEMENT I IGNORÀNCIA.
Pot semblar que el discurs racional s'oposa totalment al relat mític però ambdós tenen la necessitat de trobar respostes.
LA SORPRESA I LES PREGUNTES
1. Tota forma de coneixement sorgix de la curiositat i de la sorpresa que provoca en nosaltres el que es desconeix.
2. Després esta la capacitat de fer preguntes.
3. La diferència mésradical entre la raó i el mite es troba en la capacitat de crear arguments. (la raó avança mitjançant l'argumentació, en què tot s'ha de basar en la raó)
SABER, OPINIÓ I CREENÇA
El saber és el domini de les informacios de què es disposa que permet actuar adequadament:
1. Saber desinteressat, pretén conéixer la relitat tal com és.
2. Saber per a realitzar alguna cosa, busca unaaplicació pràctica del que es coneix.
La filosofia pretén ser ''amiga'' del saber; no el posseïx mai, però el busca com un ideal.
Els principals enemigs són:
1. La ignorància: no es coneix res o es coneix de una manera incorrecta.
2. L'opinio: judici sense fonament i sense rigor, no té una base argumentativa i és basa en impressions, sentiments o judicis de valor subjectius.
3. La creença:adeshió personal a una idea , poden s'orgir de la ingenuïtat, del prejudici, de l'opinió o de l'error. La creença té valor quan procedix de la fe, i m'algrat no es un assumpte racional.
La filosofia, des de l'origen, ha criticat les creences i les opinions, i sobre totes aquestes s'ha oposat a la ignorància i a la superstició.
L'IDEAL DE LA SAVIESA: ''SABER'' I ''SABER VIURE''
La filosofia éssobretot la pràctica d'un discurs racional fonamentat i coherent que empra la força de la raó humana. El seu fi és assolir el coneixement i combatre la ignorància, les opinions dubtoses o les creences sense fonament. Pretén ser una activitat universal.
No quedava limitada al coneixement teòric, també buscava un coneixement que fóra també ''saviesa''.
La saviesa unix el coneixement, lafelicitat i la veritat. Els filòsofs no la posseïxen, la busquen com a un ideal llunyà i difícil; són, ''amics'' de la saviesa.
4.UNA ACTIVITAT PECULIAR: ELS TRETS DE LA FILOSOFIA
ELS TRETS DE LA FILOSOFIA:
1. La raó interrogativa: La filosofia és un saber coherent i fonamental, però no és mai un saber complet.
2. Un saber de segon grau: Per a realitzar-se, la filosofia necessita tindre en...
1.EL DESCOBRIMENT DE LA RAÓ.
ELS RELATS MÍTICS
Un mite és un relat fantàstic, ple de símbols i metàfores de gran bellesa transmes de pares a fills o resultat de l'esforç col·lectiu d'un conjunt d'autors.
Els protagonistes dels mites són deus, herois o personatges sobrenaturals que actuen d'una manera arbitrària.
El mite manté també una funció de cohesió social: lasocietat s'hi veu reflectida i troba en les seues paraules una mena de reconeixement.
EL DISCURS RACIONAL
Els filòsofs presocràtics van començar a explicar el món utilitzant arguments racionals i basanse en els elements naturals.
La natura només està sotmesa a les seues pròpies lleis necessàries, i ja no depén de la voluntat dels déus.
El discurs racional va ser el triomf de la comunitathumana, que en l'explicació de la natura, salliberava de déus i d'altres poders estranys a la raó.
2.SEMPRE GRÈCIA: PHILÓSOPHOS, UN NOM ESTRANY.tat
L'HERÈNCIA DE GRÈCIA
Els grecs van ser els primers a emprar el terme “filosofia” que vol dir 'amor a la saviesa'. Per tant la filosofia no es pot separar de la creació grega.
LA PRIMERA NOTÍCIA D'UN FILÒSOF
El primer testimoni del terme''filosofia'' va ser Pitàgores. Diògenes conta que Pitàgores causava admiració per tot el que deia. Deia que els filòsofs observaven els esdeveniments sense cap altre interes que arribar a entendrel's.
UN CAMÍ SENSE FINAL
El filòsof no està mai satisfet amb el que ha trobat per aixó busca ser savi.
La filosofia sempre és oberta. A Grècia es va descobrir que l'origen de la saviesa es troba en l'úsde la raó.
3.FILOSOFIA, CONEIXEMENT I IGNORÀNCIA.
Pot semblar que el discurs racional s'oposa totalment al relat mític però ambdós tenen la necessitat de trobar respostes.
LA SORPRESA I LES PREGUNTES
1. Tota forma de coneixement sorgix de la curiositat i de la sorpresa que provoca en nosaltres el que es desconeix.
2. Després esta la capacitat de fer preguntes.
3. La diferència mésradical entre la raó i el mite es troba en la capacitat de crear arguments. (la raó avança mitjançant l'argumentació, en què tot s'ha de basar en la raó)
SABER, OPINIÓ I CREENÇA
El saber és el domini de les informacios de què es disposa que permet actuar adequadament:
1. Saber desinteressat, pretén conéixer la relitat tal com és.
2. Saber per a realitzar alguna cosa, busca unaaplicació pràctica del que es coneix.
La filosofia pretén ser ''amiga'' del saber; no el posseïx mai, però el busca com un ideal.
Els principals enemigs són:
1. La ignorància: no es coneix res o es coneix de una manera incorrecta.
2. L'opinio: judici sense fonament i sense rigor, no té una base argumentativa i és basa en impressions, sentiments o judicis de valor subjectius.
3. La creença:adeshió personal a una idea , poden s'orgir de la ingenuïtat, del prejudici, de l'opinió o de l'error. La creença té valor quan procedix de la fe, i m'algrat no es un assumpte racional.
La filosofia, des de l'origen, ha criticat les creences i les opinions, i sobre totes aquestes s'ha oposat a la ignorància i a la superstició.
L'IDEAL DE LA SAVIESA: ''SABER'' I ''SABER VIURE''
La filosofia éssobretot la pràctica d'un discurs racional fonamentat i coherent que empra la força de la raó humana. El seu fi és assolir el coneixement i combatre la ignorància, les opinions dubtoses o les creences sense fonament. Pretén ser una activitat universal.
No quedava limitada al coneixement teòric, també buscava un coneixement que fóra també ''saviesa''.
La saviesa unix el coneixement, lafelicitat i la veritat. Els filòsofs no la posseïxen, la busquen com a un ideal llunyà i difícil; són, ''amics'' de la saviesa.
4.UNA ACTIVITAT PECULIAR: ELS TRETS DE LA FILOSOFIA
ELS TRETS DE LA FILOSOFIA:
1. La raó interrogativa: La filosofia és un saber coherent i fonamental, però no és mai un saber complet.
2. Un saber de segon grau: Per a realitzar-se, la filosofia necessita tindre en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.