filosofia


Exposa el tema següent:
La filosofia, saber o activitat (pgs. 18-19).

A partir de l’anàlisi feta per Kant queda clar quin és el veritable estatus de la filosofia .
No és el d´una ciència veritable i segura con la matemàtica o la física , sinó el d´una activitat racional guiada per uns certs principis o mètodes el cas és que la filosofia es manté viva con una activitat racional ,critica i interrogativa que intenta entendre la realitat en tots els seus aspectes per oferir-ne una visó global i no pas fragmentaria com fer les diverses ciències aquesta visió de la filosofia con una activitat més que no pas com un saber específic és la que predomina actualment n´hi ha molts que pensen es la filosofia con una certa manera de pensar i no tant com un conjunt de pensament profunds o detardies generals sobre l´humà i el diví.

Així , per exemple ,mentre que la ciència descriu l´esser humà des de diferents punts de vista ( físic , químic , biològic , psicològic , sociològic , antropològic , econòmic ) La filosofia aspira a oferir-ne una visió integral que supera el reduccionisme d´aquestes perspectives parcials.

Què és dons la filosofia i saber teòric o activitatspracticas ? potser la dictomia no ho és. Com a conjunt de reflexions i pensaments que sintetitzant els esforços humans per dotar de sentit el món la filosofia pot considerar-se un saber que val la pena estudiar com a conjunt de mètodes i procediments racionals que ens permeten distingir les bones idees de les simples ocurrències o dels pseudònims , la filosofia és una activitat crítica que val la penapracticar.













Esposa el tema següent:
Raons i fets (pgs. 14-17)

Durant molts segles, estudis que avui consideren científics com la física o la psicologia van formar part de la filosofia. El cert, però, és que fa un quatre-cents anys la ciència va emprendre el camí del mètode experimental, un camí que iniciava la seva progressiva emancipació de la filosofia.
Com aresultat d’aquest procés van anar sorgint les diferents disciplines científiques actuals com la física la química, la biologia, L’antropologia o la lingüística.
Fins al renaixement la ciència i la filosofia contin un mateix saber racional i teòric sobre el món però es tractava d’un saber qualitatiu, poc precís basat en especulacions abstractes sense base empírica o bé en simples generalitzacionssense base teòrica. El raonament anava per un costat i l’experiència per altre.
Al llarg dels segles XVI I XVII es va produir un fenomen conegut com a reu científica. El mètode hipotètic-deductiu introdueix una nova manera de fer ciència. Quan una nova manera de fer ciència quan una hipòtesi o explicació provisional que caldrà desprès posar a prova per mitjà de proves experimentals. Si lahipòtesi resisteix aquets text de contrastació direm que queda provisionalment corroborada i adquireix el rang de la científica. En cas contrari la hipòtesi queda refutada i cal reiniciar tot el procés.
D’una banda, la filosofia col·labora estretament amb la ciència tot subministrant-hi nous problemes perquè aquesta els estudia a fons amb el seu mètode experimental d’una altra banda la filosofiareflexiona sobre la ciència mateixa i sobre la seva tasca amb l’objectiu de criticar i corregir els possibles abusos que aquesta pugui arribar a concentra. Així dons d’acord amb KANT cal delimitar clarament dos àmbits diferents i el del coneixement, mentre que la filosofia és l’àmbit del present.









Exposa el tema següent:
creences i raons (pgs. 10-13)

Tant pel seu origen comper l’objectiu que persegueix, la filosofia guarda algunes relacions amb la religió i amb la ciència. Ara bé, cal que tinguis clar que la filosofia no és ni ciència ni religió.
Filosofia i religió tenen en comú l’aspiració de totalitat i oferir una resposta a tots els interrogants seriosos que els humans son capaços de plantejar-nos . Tanmateix, mentre que la religió respon de forma dogmàtica a...