Fonètica
Les vocals
Les vocals
Tenim dos subsistemes vocàlics distints, un de tònic i un altre d’àton. En total, 7 elements:
LOCALITZACIÓ
Palatals/anteriors
Medial/central
Velars/posteriors
OB
Oberta
a
E
R
T
Semiobertes
U
Semitancades
ɛ
ɔ
e
o
R
A
Tancades
i
u
El vocalisme en posició atona consta de 5 fonemes:
a
e
i
o
u
En el vocalisme tònic tenim dues grafies: e / o, elssons de les quals són diferents segons les paraules:
• e tancada (tres) / e oberta (cel)
deu/déu, pèl/pel, set/set, seu/seu
• o tancada (món) / o oberta (pont)
dona/dóna, os/ós, son/són, tos/tos
La e ila o obertes sols existixen en posició tònica, mentre que les tancades apareixen tant en síl·labes tòniques com
en àtones. Compte, doncs, amb al desplaçament de la tonicitat (peu/peuet,moll/mollet).
L’obertura o tancament d’aquestes dues vocals obeïx a raons fonètiques, no hi ha cap regla que marque com cal
pronunciar-les. Tanmateix hi ha unes tendències que se solen complir en la majoria delscasos.
E oberta
Es troba principalment:
•
Davant de l, l·l, rr, r (cruel, novel·la, ferro, cert).
Però: belga, celta, cérvol, delta, erm, feltre, ferm, herba, quimera, selva, serp, terme.
•
Davantde síl·labes amb i, u (acadèmia, misteri, cèl·lula, ingenu).
En canvi: església, Dénia.
•
En totes les paraules esdrúixoles (anècdota, gènere, violència).
Excepcions: església, llémena, témpores,Dénia.
Les esdrúixoles castellanes encara que siguen planes també solen ser obertes (apèndix, telèfon).
•
Els termes científics i erudits solen tenir e oberta (vèrtex, pètals, germen, telègraf).Excepte el sufix -ema (teorema, lexema) i castrense, celest, forense i lepra.
•
Les terminacions cultes -ecte, -ecta, -epte, -epta (defecte, correcta, concepte, recepta).
•
Cendra, divendres, enze,fideu, gendre, museu, peu, perquè, preu, què, tendre, Josep, Vicent.
•
El diftong ie castellà sol correspondre’s amb una e oberta (cel, cert, gel, mel).
La e oberta es manté en els femenins, els...
Regístrate para leer el documento completo.