Franquisme

FRANQUISME 1
- Fase totalitària (1939 – 1959)
Aquesta fase es caracteritza pel retrocés econòmic, la involució ideològica i la duresa de la repressió. Està dividida en tres fases:
1. 2a Guerra Mundial (1939 – 1945): condicionarà la política interior del règim. En esclatar la segona guerra mundial, Espanya es declarà neutral. Però amb els triomfs d’Alemanya passà a ser no-bel·ligerant.D’aquesta manera, el règim envià la Division Azul a lluitar davant del front. En aquest període van augmentar els signes del feixisme. Però quan la guerra començà a anar malament per l’Eix, es declarà neutral i començà a contactar amb els aliats. Llavors, la dictadura es dotà de dues institucions noves. Per una banda, les Corts que constaven de procuradors, la meitat dels quals eren elegits pel dictador ila resta per altes jerarquies. Aquestes no controlaven l’acció del govern i Franco sancionava les lleis. L’altra institució fou El Fuero de los Españoles, una declaració dels drets dels espanyols com la reunió o l’expressió. Tot i això, cap d’aquests drets es podien aplicar per atacar la unitat del país i donava poder al règim per suspendre’ls.
2. L’aïllament internacional (1945 – 1950): a la fide la segona Guerra Mundial, la dictadura va quedar aïllada. Les potències guanyadores consideraven Espanya l’últim reducte del feixismes. Així, l’any 1946 la ONU no va admetre el règim i el govern francès va tancar fronteres amb el país. Més tard, els països membres de la ONU tancaren les seves ambaixades, tret d’Argentina. Franco presentà aquest aïllament davant l’opinió pública. També prenguémesures com l’eliminació del salut amb el braç enlaire, la promulgació de la Ley de Suecesión (1947), segons la qual espanya esdevenia un regne però amb un únic cap d’estat, Franco, el qual decidia el seu successor. Finalment es crearen dues noves institucions, el Consell de Regència i el Consell de Regne. Pel que fa al seu successor no el va esmentar mai, tot i això, l’any 1948 el príncep JoanCarles vingué a Espanya per ser educat per Franco.
3. La guerra freda (1950 – 1959): la tensió entre EUA i la URSS va donar valor a l’anticomunisme espanyol. Això comportà un canvi d’actitud dels EUA sobre Espanya i la seva dictadura. L’any 1949 es concedí un préstec a Espanya. El 1950 l’ONU eliminà l’aïllament espanyol i li proporcionà un altre préstec. L’any 1952 Espanya fou admesa a la UNESCO iel 1953 es signà el pacte de Madrid, segons el qual es crearen bases militars nord-americanes a canvi d’ajut econòmic. A més, el mateix any el Vaticà va signar amb Espanya el concordat. El 1955 fou admès per la ONU.
Un reflex de la consolidació fou la promulgació de la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional, en la que es mantenia la presència d’alguns falangistes pels quals, lafamília, els municipis i sindicats eren els únics sistemes de participació política, els quals eren inalterables.
- Fase tecnocràtica (1959 – 1969)
La fase tecnocràtica des del punt de vista polític es va caracteritzar per la inclusió dels tecnòcrates al govern, aquests eren membres d l’opus dei i havien estudiat economia a la UB, els més importants foren: Joan Sardà, Fabià Estapé, Enrique FuentesQuintana, Jose Luís Sampedro, Alberto Ullastre i Mariano Navarro Rubio. Durant aquesta fase es promulgà la Ley de Prensa (1966), proporcionada per Manuel Fraga. Aquesta permetia la llibertat d’expresió, amb controls. També es va promulgar la Ley de Libertat Religiosa (1967), que tolerava el culte privat i públic d’altres religions. Finalment, la llei més important fou la Ley Organica del Estado(1966), aquesta consistia en separar la figura de cap de govern i cap d’estat. Es tractava d’una mena de constitució franquista, amb la que es volia assegurar la pervivència del règim després de la mort del dictador. També s’hi separava la funció de cap d’estat i s’establia l’elecció d’un terç de les corts per sufragi universal, però no podien elegir membres d’associacions polítiques i només es...