GALILEO


Galileo Galilei



Biografia:
Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564 – 8 de gener de 1642) va ser unfísic, matemàtic, i filòsof italià que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades,se l'anomena "el pare de l'observacióastronòmica",el "pare de la física moderna"el "pare de la ciència", i el "pare de la ciència moderna". Stephen Hawking diu, "Galileu, potser més que qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència moderna."
Conflicte Galileu (ciència)amb la església (Religió) :
El Vaticà, que havia començat a recelar d’alguns científics dissidents que esdesviaven del que explicaven les Escriptures, va celebrar no obstant els treballs de Galileu, i diversos dignataris de la cort pontifícia van mostrar un sincer interès pel telescopi. Animat ingènuament per aquesta aprovació, Galileu va publicar en 1613 unes observacions sobre el Sol que venien a confirmar la teoria copernicana. Encesos predicadores dominics van proclamar la heretgia dels«matemàtics» que pretenien contradir la versió cosmogònica del Gènesi. Encara que en el púlpit no esmentaven a Galileu pel seu nom, sí ho van acusar en secret davant la Inquisició.
Espantat per aquesta denúncia, Galileu va recórrer a tots els valedors disponibles, tant personalment com per carta, des del Gran Duc fins a un deixeble seu que era monjo benedictí. Va argumentar, en un nou avançament al seutemps, que la Bíblia era un text al·legòric, l’adaptació del qual a la realitat terrenal era susceptible de diverses interpretacions. Diversos experts eclesiàstics es van posar del seu costat, però no el cardenal Roberto Bellarmino, suprem àrbitre de l’Església en assumptes de teologia. El prelat va vetar rotundament la idea, ja bastant estesa, que les hipòtesis matemàtiques es relacionessin amb larealitat física, no se sap si perquè realment no l’hi creia, o per no suscitar un escàndol teològic que afebliria a la Santa Seu en la seva dura lluita amb el protestantisme.
De manera que, per tancar tot l’assumpte, va declarar oficialment «falsa i absurda» la hipòtesi copernicana i va manar incloure en el índex eclesiàstic les obres del genial astrònom polonès. Uns dies abans de publicar aquestesdecisions, Bellarmino va tenir el detall de citar a Galileu en el seu despatx del Vaticà. El sever cardenal va explicar al seu incòmode visitant les mesures que pensava prendre, advertint-li que no se li ocorregués sostenir o defensar el que l’Església, o sigui el propi Bellarmino, havia decretat impiu. No obstant això, en atenció a l’edificant inquietud de Galileu per la ciència, se li permetriaseguir discutint amb els seus col·legues i en privat la doctrina de Copèrnic, com una simple «especulació matemàtica». Galileu es va retirar a continuar les seves investigacions científiques a la seva casa de Bellosguardo, prop de Florència.
Allí va encunyar la seva famosa sentència que «el llibre de la Naturalesa està escrit amb caràcters matemàtics», en un tractat dedicat al seu amic i protectorel cardenal Maffeo Barberini, que acabava de ser triat papa amb el nom apostòlic d’Urbà VIII.
Confiat per la seva vella amistat amb el nou Pontífex, Galileu es va presentar a Roma en 1624, amb l’esperança d’obtenir la derogació del «Decret Bellarmino» per poder publicar els seus últims treballs. No ho va aconseguir, però el Papa li va permetre escriure un llibre sobre alguna cosa així com «elssistemes del món», tant ptolomeiques com copernicans, sense comprometre’s i fins i tot s’ha arribat a pensar que Urbà li va dictar allí mateix: «L’home no ha de pretendre saber com està fet el món, perquè la creació és un misteri de la omnipotència divina».
L’enfrontament entre la Ciència i l’Església estava servit, i Galileu sabia de quin costat havia de lluitar. En 1632 va publicar la seva...