Genocidios

Concepte del Coneixement

No hi ha una única definició de "Coneixement". No obstant això existeixen moltes perspectives des de les quals es pot considerar el coneixement, sent un problema històric de la reflexió filosòfica i de la ciència la consideració de la seva funció i fonament.
Hi ha molts tipus de coneixement perfectament adaptats als seus propòsits:
- la mera acumulació d'experiència- el coneixement de la llengua
- les llegendes, costums o idees i creences d'una cultura particular, amb especial rellevància de les creences religioses i morals
- el coneixement que els individus tenen de la seva pròpia història
- el «saber fer» en l'artesania i la tècnica
- el saber artístic
- la ciència
- Gnosi Coneixement intuïtiu de totes les coses.
- etc.
Tots aquests coneixementses desenvolupen en un entorn o camp de conreu comú: la cultura basada en la tradició d'una societat donada. En cada moment es genera informació, però la quantitat de coneixement humà és necessàriament limitada, subjecta a condicions, i sempre quedaran problemes per als quals el coneixement d'una societat o un individu no són suficients:
- l'Univers
- l'ordre
- l'origen i el final de la vida
-qüestions que, per estar més enllà de l'experiència possible, queden fora del marc de la ciència experimental però sempre obertes a la reflexió filosòfica o les creences en explicacions míticas.17
La raó sempre qüestionarà els marcs conceptuals, teories, que expliquen i amplien el món com a camp de la investigació de l'Univers.





Historia del Coneixement

 El Coneixement segonsAristòtil:

1. Igual que passava amb Plató tampoc en Aristòtil trobem una teoria del coneixement elaborada, encara que sí nombrosos passatges en diverses de les seves obres que es refereixen explícitament al coneixement analitzant sota diferents aspectes. Són algunes de les ocasions en què Aristòtil ens parla d'una manera més específica del coneixement i de les seves característiques .
2. Aristòtildistingeix diversos nivells o graus de coneixement. El coneixement sensible deriva directament de la sensació i és un tipus de coneixement immediat i fugaç, desapareixent amb la sensació que l'ha generat. El coneixement sensible és propi dels animals inferiors. En els animals superiors, però, en barrejar amb la memòria sensitiva i amb la imaginació pot donar lloc a un tipus de coneixement méspersistent. Aquest procés té lloc en l'home, generant l'experiència com a resultat de l'activitat de la memòria, una forma de coneixement que, sense que li permeti als homes conèixer el perquè i la causa dels objectes coneguts, els permet, però, saber que hi ha, és a dir, l'experiència consisteix en el coneixement de les coses particulars.
3. El nivell més elevat de coneixement vindria representat perl'activitat de l'enteniment, que ens permetria conèixer el perquè i la causa dels objectes, aquest saber ha de sorgir necessàriament de l'experiència, però en la mesura que és capaç d'explicar la causa de el que existeix es constitueix en el veritable coneixement.

 El Coneixement segons Plató:

1. La primera explicació del coneixement que trobem en Plató, abans d'haver elaborat la teoria deles Idees, és la teoria de la reminiscència (anàmnesi) que ens ofereix en el Menó. Segons ella l'ànima, sent immortal, ho ha conegut tot en la seva existència anterior de manera que, quan creiem conèixer alguna cosa, el que realment passa és que l'ànima recorda el que ja sabia. Aprendre és, per tant, recordar. Què ha conegut l'ànima en la seva altra existència? A quin tipus d'existències de l'ànimaes refereix? Plató no ens ho diu, però no sembla que estigui fent referència a les seves anteriors reencarnacions. El contacte amb la sensibilitat, l'exercici de la raó, serien els instruments que provocarien aquest record en què consisteix el coneixement.
2. Ara bé, si el món sensible és el món de l'opinió (doxa) i el món intel•ligible el domini de la ciència (episteme) estem autoritzats a...