Genética

 

 
Guía didàctica

 
La genètica de la conducta és la disciplina científica que estudia els diferents factors genètics i 
ambientals subjacents a les diferències individuals en la conducta i la cognició. S'ha de partir 
d'un eix vertebral que se centra en el fet que tant gens com ambient poden afectar la conducta 
humana  i  diferents  processos  psicològics.  La  conducta  i  la cognició  humanes  depenen  de 
múltiples factors subjacents. Darrere d'aquests processos és innegable el paper que exerceix el 
sistema  nerviós.  No  obstant  això,  hi  ha  una  base  genètica  (determinada  per  un  únic  gen  o 
influïda per diversos gens) en interacció contínua amb diferents factors ambientals. 
 
Al  llarg  dels  diferents  apartats 
d’aquesta  assignatura, s'intenta 
complementar  la  resposta  a  la 
pregunta de què és la genètica de 
la  conducta,  així  com  a  moltes 
altres  de  relacionades  amb  els 
aspectes  conceptuals  i  aplicats  de 
la genètica del comportament.  
 
La primera part de l'assignatura (mòdul 1) examina i descriu les principals tècniques i mètodes 
utilitzats  en  genètica  de  la  conducta.  S'ha  de  partir  del fet  que  el  desenvolupament 
experimental  de  la  psicologia  s'ha  vist  molt  enriquit  per  la  incorporació  de  la  genètica 
conductual  en  la  seva  metodologia.  Des  de  dels  treballs  de  Plomin,  DeFries  i  Loehlin  fins  a 
arribar a les investigacions de Scarr i McCartney, el tràfec de diferents aspectes metodològics 
no  ha  deixat  d'augmentar.  Aquest  desenvolupament metodològic  ha  estat  en  gran  part 
possible gràcies a la incorporació de noves tècniques i conceptes estadístics aplicats a l'anàlisi 
de  les  dades  recollides  en  recerques  en  genètica  del  comportament.  Els  conceptes  clau  com 
l'heretabilitat,  l'ambientalitat  i  les  seves  relacions,  i també  els  models  psicomètrics  bàsics  en 
genètica  del  comportament  es descriuen  en  el  primer  punt  d’aquest  mòdul.  És  necessari 
destacar que en el camp de la genètica conductual hi ha diferents metodologies per a estudiar 
els orígens de les diferències humanes. Així, en el primer apartat sobre aspectes metodològics 
es descriuen els temes relacionats amb els estudis clàssics de genètica conductual (estudis de 
bessons,  de  famílies  i  d'adopcions)  i amb  aspectes  diferencials  de  genètica  quantitativa.  A 
continuació, es proposa un capítol en què s'exposen les principals tècniques i mètodes aplicats 
al  laboratori  (mètodes  d'hibridació  d'àcids  nucleics,  anàlisi  de  mutacions,  estudis  d'expressió 
1   
 

 
 
genètica i de modificacions epigenètiques, etc.) i alguns dels models animals més utilitzats en recerca. Encara que l'estudiant, clínic o investigador en genètica del comportament no sempre 
entri  en  contacte  directe  amb  algunes  d'aquestes  tècniques  de  laboratori  pròpies  de  la 
biologia,  creiem  que  el  seu  coneixement  bàsic  resulta  en  l'actualitat  important  en  l'era  de 
l'estudi  de  la  genètica  molecular  i  expressió  genètiques,  ja  que  com  es  pot  observar  en  les publicacions més recents, aquestes tècniques ràpidament s'han posat al servei dels objectius 
dels  interessos  de  la  genètica  del  comportament.  No  obstant  de  cara  a  l’avaluació  final  de 
l’assignatura  els  continguts  que  treballarem  durant  aquest  semestre  i  que  seran  matèria 
d’examen són els referents al punt 1 del mòdul (Mètodes estadístics).  
 És cert que el desenvolupament de diferents tècniques de biologia molecular i l'adquisició dels 
coneixements  associats  ens  ha  permès  endinsar‐nos  en  un  terreny  que  fins  fa  un  segle  era 
impensable.  Per  això,  ens  ha  semblat  crucial  presentar  de  manera  general  els  principals 
aspectes  de  la  biologia  cel∙lular  i  molecular  relacionats.  L'eix  vertebral  del  mòdul  2  de ...