GonzálezPAC1

PAC1. Història de Catalunya II Marc González Pijuan
1907-1916: Gènova, Utrecht i la Nova Planta acaben amb l’estat Català
Cap l’any 1700 s’estava preparant a Europa un conflicte obert a causa del repartiment geopolític europeu i en contra de l’eix Madrid-París (regnats dirigits pel rei Felip V i Lluís XIV respectivament). El que és el mateix iaixí se’ns explica a l’obra de “1714, El setge de Barcelona”, un conflicte on “s’enfrontaven dos models: d’una banda el projecte absolutista, i de l’altra el projecte industrial constitucional1”. Holanda, amb l’ajuda d’Anglaterra i Àustria, preparava les tropes prop de Flandes, formant així la Gran Aliança, defensora de les llibertats constitucionals. La guerra oberta va estellar l’any 1702, amb elsprimers enfrontaments a les costes gaditanes i gallegues provocats per la marina anglo-holandesa. Era l’inici d’un conflicte continental que afectaria decisivament al futur polític, social i econòmic de Catalunya.
Amb tot, a Europa es produïa un joc de trons, en el qual Catalunya també en va ser protagonista. Al juny de 1705, emissaris catalans van firmar el conegut Pacte de Gènova amb elsrepresentants de la reina Ana d’Anglaterra a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria, a canvi que la corona anglesa es comprometés a defensar i respectar les llibertats i les Constitucions catalanes, fos quin fos el resultat de la Guerra. El proclamat rei Carles III entrà a Barcelona triomfant i jurà les constitucions a les Corts catalanes. El transcurs dels esdeveniments feien preveure una victòria de lesforces aliades davant l’absolutisme de França i Espanya (web SCG2).
Barcelona va saber frenar l’atac de Felip V l’any 1906, i aquest va veure’s obligat a fugir a França. Però un any més tard, la Corona d’Aragó patiria el seu primer gran cop en perdre la batalla d’Almansa el 26 d’abril de 1907 davant les tropes borbòniques. València primer i Aragó un any més tard, van caure en mans dels filipistes.Com veiem al text del “Decret de Felip V abolint els furs d’Aragó i València” (29 de juliol de 1707), el rei d’Espanya deixava clares les seves intencions, abolint els furs, privilegis, pràctiques i costums d’aquests dos regnes, fent-los complir les lleis de Castella, dels seus governs i dels seus tribunals. Les portes de la Corona d’Aragó quedaven obertes per a les tropes de Castella i enconseqüència, seria l’inici de la fi de l’Espanya dels estats. Catalunya era el pròxim objectiu.
El xoc de dos models estava servit. Com explicava recentment Joaquim Albareda Salvadó al seu article “¿Qué perdió Catalunya en 1714?”, ningú pot negar que el l’evolució constitucional que van aprovar les Corts Catalanes entre 1701 i 1706 significaven un progrés en quant al parlamentarisme. L’autor explica “LasConstituciones catalanas amparaban beneficios sociales colectivos en los ámbitos de la guerra, la fiscalidad, la economía, la justicia y la libertad, más allá de los que gozaban los privilegiados3.” Ens trobem davant d’un model modern i reformador que xoca amb l’absolutista. Aquest oferia un horitzó de liquidació de les llibertats polítiques ja que mantenia intocables els privilegis de la noblesai el clergat, i alhora, assimilava les lleis als desitjos d’un monarca.
A l’abril de 1711, un esdeveniment canviaria el curs del conflicte. L’emperador austríac Josep I va morir, fet que va portar al seu germà, Carles III, a traslladar-se de Barcelona a Viena per ser el nou emperador. Davant d’aquesta situació, els aliats no-austríacs van reconèixer la pau amb Lluís XIV i van reconèixer Felip Vcom a rei d’Espanya, per por a que un possible imperi Austro-espanyol governés Europa. Després de llargues negociacions entre les grans potències, es firmà el Tractat de pau a Utrecht el 13 de juliol de 1713. Les tropes aliades van començar a abandonar la península, i alhora, també van deixar Catalunya indefensa.
Cal recordar que Anglaterra i Catalunya van corroborar al Pacte de Gènova el...