GUFYUJ

Resum
L’objecte del veritable coneixement es la realitat en si, l’esser estable i permanent. L’essència universal de les coses particulars es la realitat. El coneixement de les idees no pot provenir dels sentits, prové de la facultat racional de l’anima i tan s’avança en el coneixement quan més s’abandona el mon real. El que Plató anomena món intel·ligible o de les idees és el món real objectede l’autèntic coneixement. Es pot accedir per la intel·ligència, per la via de la raó (com també deia Parmènides i no Heràclit). Tot coneixement actual de les idees és una reminiscència o anamnesi de tot allò que l’anima contempla i adquireix abans d’aquesta vida que va ser oblidat en encarnarse en un cos. El coneixement es recordar allò que l’ànima ja havia contemplat. Les idees estan en un estatde latència dins de l’ànima (innatisme). El món sensible serveix per l’assimilació imperfecte de les idees, però en cap cas és el vertader coneixement.

3.5.TEORIA DE LA SOCIETAT I POLÍTICA
El context era molt clar. Pericles va instaurar un nou règim: el democràtic, per primera vegada, però era molt imperfecte (Plató no va perdonar mai la injustícia comesa executant a una persona taninofensiva per a la polis com era Sòcrates).
La teoria de la societat es la filosofia política de Plató, és molt important, s’explica amb brevetat.
La recullen dos dels seus diàlegs: República i Les Lleis on estan reflectits els seus ideals. Però bàsicament s’explica des de la República (diàleg que parla sobre la justícia i com seria una societat justa i quins són els diversos règims que han existitvistos des de la justícia, on unes persones parlen sobre això durant una nit sencera.)
No fa la seva filosofia política al marge de la naturalesa del que és l’home sinó que es genera directament a partir de la naturalesa de l’ésser humà.
La praxi humana d’ètica i de política és concebuda com un tot, unitàriament. Ell desconfia de la democràcia (això no és degut a la seva baixa aristocràcia, maino va interessar-se pel poder i els prestigis, només es sotmet al coneixement de les idees).
La seva gran crítica és que la democràcia, més concretament el governador, no governava des de la part racional de l’ànima.
Plató deia que la filosofia i la política no podien dissociar-se perquè l’ètica i la política son el mateix encara que es presentin per diferent. El polític educat en filosofia(filòsof) era el que havia de governar la polis perquè és el que està en condicions (la seva ànima té menys oblit d’idees) de contemplar més enterament les idees necessàries per governar la polis si es sotmet al camí de la raó. Aquestes idees per una societat justa serien:
La idea de Bé
La idea de justícia
La idea de veritat.
Abans de polític s’ha de ser ètic (filòsof) i ha de ser així perl’intel·lectualisme ètic, perquè el que primer coneix després actua amb coneixement i d’acord amb aquestes idees. És el que es pren la molèstia d’exercir el coneixement (les podrà dur a la praxi en la seva governabilitat). Per això el filòsof ha de governar. Cal fer mimesis, fer còpies de la idea de bé, de la idea de justícia i la idea de veritat.
La concòrdia social(en grec l’harmonia (paraula gregaper dir música)) només serà possible quan es donin les tres idees (la bondat, la justícia i la veritat), si es donen hi haurà acord sobre dues coses bàsiques:
1) Sobre qui ha de dirigir l’Estat.
2) Quin lloc pertoca a cadascú dins la polis segons la seva naturalesa.
Partint d’aquest principi Plató estableix una analogia entre la forma de governar el cos i el sistema de dirigir una polis (cossocial). Hi ha isomòrfia entre l’individu i la Polis.
Què és un home just? És dificultós llegir la justícia a un individu, la justícia allà està escrita en lletres més petites. En canvi en la societat és més fàcil de veure perquè JUSTÍCIA està escrit en majúscules. És a dir, si veiem la justícia en la societat (en el gran cos) serà més fàcil veure-la, establir una analogia amb l’home (cos...