Guia Per Els Drames Rurals

Guia de lectura
Drames rurals,
de Víctor Català
a càrrec de Pep Paré
2
Índex
1 Contextualització 3
1.1 La construcció d’una independència creativa 3
1.2 La visió singular d’un context estètic 4
1.3 Allò del ruralisme 5
2 Anàlisi temàtica i estructural 6
2.1 La concreció del dualisme modernista 6
2.2 La multitud actuant 8
2.3 La negativitat de la matèria que destrueix els ideals 102.4 L’atzar, l’animal i l’home: executors del fat còsmic 11
2.5 La consciència catalèptica, la família borda i la passió de la cobdícia 13
2.6 Dos drames que fugen d’osques 15
2.6.1 L’imperi del cosmos ombrívol 16
3 Algunes consideracions formals 18
3.1 La unitat del divers 18
3.2 L’aspror de llengua de la terra 18
4 Guió per al comentari de l’obra 20
4.1 Contextualització 20
4.2 Anàlisitemàtica i estructural 20
4.3 Algunes consideracions formals 21
Guia de lectura de Drames rurals 3
1 CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 La construcció d’una independència creativa
Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís, l’escriptora més rellevant de
la narrativa modernista. Nascuda a l’Escala el 1969, filla de Lluís Albert, propietari rural,
i Dolors Paradís, creix en el context deseguretat econòmica familiar i rep una formació
típica per a les noies de l’època: col·legi de monges a Girona i ensinistrament en les
feines «femenines» de costura. De prou joveneta demostra unes clares aficions per les
activitats artístiques que l’aboquen a la pràctica de les arts plàstiques, rep classes particulars
de pintura i d’escultura i té tendència a la lectura, sense directriusd’escola literària
concreta. L’autodidactisme estètic és el que caracteritza el seu període de
formació. També cal buscar en aquest context familiar el seu catalanisme i la vinculació
amb una determinada concepció de la llengua. Això vol dir que des de la influència
del republicanisme del pare es passa a l’afininitat del catalanisme conservador de
Prat de la Riba. Si la ideologia es concretaentre aquest pols, l’interès i el domini de la
llengua prové de les dones de la família: la mare era una escriptora diletant de poesia
i l’àvia era una font de coneixement de la llengua popular i dels seus sistemes de fabulació.
Un tret característic de Víctor Català, des del principi, és el seu eclecticisme
estètic com a lectora («eclecticisme desenfrenat», segons confessa l’autora a TomàsGarcés);1 i d’aquí prové que, com a autora ja reconeguda, pretengui una posició independent
en el conjunt d’escoles literàries predominants a final del segle XIX. En aquest
context típic dels rendistes rurals del moment, a partir de la mort del seu pare és ella
qui administra els béns familiars. La nostra autora es construeix ella mateixa a partir de
la concepció del món que prové de les lectures,posteriorment també com a espectadora
de teatre, del marc ideològic de classe i dels viatges que farà per Europa. Ja d’entrada,
doncs, tenim una escriptora d’esperit lliure que defensarà les seves apostes
estètiques a ultrança.
La seva entrada en el panorama literari català es produeix el 1898 amb el poema titulat
El llibre nou, i amb La infanticida (monòleg premiat als Jocs Floralsd’Olot). Poesia
i teatre, per tant, són els gèneres que li atorguen el primer reconeixement públic.
Aquests dos gèneres reclamaran la seva atenció al llarg de tota la seva carrera. En poesia
convé recordar El cant dels mesos (1901) i El llibre blanc (1905); i, en teatre, els
Quatre monòlegs i Teatre inèdit (1902), però és amb la narrativa que s’encimbella en
la galeria d’autors il·lustresmodernistes. En efecte, és amb Drames rurals (1902), Ombrívoles
(1904) i Caires vius (1907) que esdevé una peça fonamental de la narrativa
breu de principi de segle i una referència ineludible per establir el mapa del modernisme
català; i Solitud (1906) és un dels paradigmes més importants de la novel·la modernista:
juntament amb Raimon Casellas, posa els fonaments literaris del gènere major
del...