Història De Las Llengües

HISTÒRIA DE LA LLE GUA. LES LLE GÜES ROMÀ IQUES. Des del punt de vista de la llengua, podríem dir que la nostra història es remunta a la romanització. romanització: assimilació dels pobladors indígenes dels territoris conquerits pels romans al sistema polític, jurídic, econòmic, cultural i lingüístic de Roma. Aquesta assimilació de la cultura romana implica el procés de substitució lingüística dela llengua autòtona de la zona colonitzada per la llengua llatina. La romanització de les terres on actualment es parla català començà l'any 218 a. C., quan els romans desembarcaren a Empúries amb la intenció d'establir unes aliances amb els cabdills ibèrics per tal de frenar l'expansió del general cartaginès Anníbal. Ben aviat els pobles ibèrics es van fer seva la cultura del colonitzadors, quetenia més prestigi, comencant així la romanització. Aquest fet cabdal de la nostra història significà l'inici de set segles de domini, durant els quals els nostres avantpassats s'integraren en l'engranatge político-militar de Roma, que s'acabà amb l'esfondrament de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.

Els romans dividiren en dues parts les terres peninsulars conquerides: la Hispània Citerior(Catalunya, part d'Aragó i la zona costanera de València i Múrcia) i la Hispània Ulterior(gran part de la Bètica, concretament la vall del Guadalquivir). Les nostres terres quedaren incloses dins la província Tarraconense que fou romanitzada per legionaris, comerciants i mercaders (capes populars) difonent un llatí dinàmic, receptiu a innovacions i menys culte que el llatí de la Hispània Ulterior,més culte, conservador i arcaic. A Catalunya la romanització començà molt aviat i fou ràpida i intensa, en sis o set generacions, el llatí ja havia substituït gairebé totalment a l'íber.

L'Imperi Romà l'any 100 dC L'Imperi Romà arribà a ser molt extens i, encara que el llatí no s'hi imposà pertot de manera definitiva, sí que ho va fer en una gran part i, amb el temps i una sèrie de condicionamentsdiversos, va generar les diferents llengües romàniques. Les llengües romàniques són, per tant, llengües que deriven del llatí, concretament del llatí vulgar. llatí vulgar : llatí parlat, és a dir, llatí col·loquial, diferenciat del llatí culte, literari o clàssic.

CAUSES DE LA FRAGMENTACIÓ LINGÜÍSTICA

Ens podem demanar per què hi hagué aquesta progressiva (i lentíssima) fragmentació delllatí, que arribà a produir unes determinades llengües distintes. Les causes principals serien:

La influència de les llengües que es parlaven abans del llatí (substrat), que no eren les mateixes arreu de l'imperi. Cal esmentar les llengües preromanes.

La variació que existia en el llatí mateix. Els colonitzadors parlaven diferents varietats del llatí i les transmetien als pobles colonitzats.La intensitat de la romanització, que varia segons els territoris. Així, per exemple, la zona on va formarse el català (ben comunicada amb Roma i zona de pas) fou molt romanitzada, i la varietat llatina divulgada fou una varietat més popular, per exemple, que la que arribà a l'interior de la península ibèrica, fet que explicaria que el lèxic català s'assembli més a l'occità o al francès que alcastellà i al portuguès.

La influència d'altres Altres raons de tipus llengües en una etapa historicopolític, etc. posterior (superstrat), que també divergeix d'un lloc a un altre. Cal assenyalar, en aquest sentit, les aportacions germàniques i àrabs.

La Marca Hispànica és el nom amb el qual es designaven globalment els territoris i comtats creats per Carlemany per defensar l'imperi carolingial sud dels Pirineus de l'expansió de l'Islam. (barrera defensiva). Aquesta marca és l'origen dels comtats catalans. Al segle VIII ja hi ha una clara consciència que allò que hom parla no és llatí, per tant, podem considerar que s'han diferenciat definitivament les llengües romàniques (només es feien servir oralment, perquè tots els textos escrits s'escrivien en llatí). La caiguda de l'Imperi...