Història Tema 2 - IES Castellet

Unitat 2: Les transformacions econòmiques del segle XIX
Conceptes Previs:
Regnat de Ferran VII (1808-1833)
Regnat d’Isabel II (1833-1868)
Sexenni Revolucionari (1868-1874)
Restauració: primera fase (1875-1898)
Primera fàbrica moguda amb vapor a Barcelona (1832-1833)
Desamortització de Mendizábal -1836
Inauguració El Vapor Vell (Sants)-1840
Construcció Primer ferrocarril:Barcelona-Mataró-1848
Construcció La Maquinista Terrestre i Marítima-1855
Desamortització de Madoz-1855
La pesseta, moneda oficial-1869
Gran expansió de la siderúrgica basca (1880-1900)
Període d’expansió (1833-1860)
Període de depressió (1860-1876)
Període d’expansió (1876-1898)
Primera societat obrera catalana-1840
L’AIT a Espanya-1868
Escissió de l’AIT-1871

1. Demografia
La població delsprincipals països europeus va créixer d’una manera espectacular. Per exemple, Gran Bretanya va passar de 10 milions d’habitants a l’any 1800 als 37 milions a finals del segle XIX. A Espanya però, aquest creixement va ser menys espectacular. Va passar dels 11 milions al 1797 als 16 milions el 1877.
El lent creixement espanyol s’explica perquè la taxa de mortalitat és molt alta, per les guerres civils, oper epidèmies de còlera per falta de higiene. Entre l’any 1797-1877, va haver-hi una emigració del centre cap a la perifèria, especialment cap al nord. També, alguns van emigrar cap a Amèrica.
A més, com a la resta d’Europa, va tenir un augment de la població urbana en detriment del camp. Aquest augment de població a les ciutats, és menys acusat a Espanya. Com a conseqüència d’això, hi ha unadisminució en el sector primari i un augment en el sector secundari i terciari.
Catalunya és l’única excepció i segueix un augment de població semblant al de Europa.
2. Els canvis en l’agricultura
Els il·lustrats volien modernitzar l’agricultura, però no ho van aconseguir perquè topaven amb el sistema de la propietat de la terra, que gairebé tota estava en mans de la noblesa i l’Església. Perfacilitar que hi hagués un intercanvi de terres, volien fer la reforma agrària liberal.
Perquè el camp fos més rendible, els propietaris havien d’invertir en maquinària i adobs, però la majoria no es preocupaven de mirar la productivitat.
Els nobles i els clergues vivien de les rendes que els proporcionaven els camps, i gairebé mai no es dedicaven a una activitat productiva. Les terres erenconreades per arrendataris. Aquests arrendataris es quedaven una part, l’altre la donava al propietari, una altre eren per pagar els impostos de l’Estat o l’Església (Delmes).
Els camperols eren pobres i tenen poques terres, per això no podien comprar maquinària.
També hi havia hectàrees de terra anomenades terres comunals que eren terres no cultivades o mal cultivades perquè els seus habitantstroben complements silvestres que ajuden a completar la seva dieta.
Les terres dels municipis i de l’Església s’anomenaven mans mortes perquè segons la llei no es podien posar a la venda, ni podien canviar de mans.
2.1 Les desamortitzacions
Els polítics liberals sabien que els canvis de la propietat de la terra (de persones), havia causat una gran producció agrícola.
Una mesura per aconseguiraixò va ser eliminar les mans mortes i vendre-les perquè els nous propietaris modernitzessin el camp.
Els canvis més importants de la propietat de la terra van ser les desamortitzacions de 1836 i 1855. Aquestes propietats van ser venudes per subhasta pública.
La primera desamortització va ser realitzada per el Ministre d’Hisenda de l’any 1835 i 1836, Juan Álvarez de Mendizábal, i va serrealitzada l’any 1836, durant la regència de Maria Cristina (1833-1840). El govern va nacionalitzar les terres de l’Església i les va vendre a preus molt baixos. Amb aquests ingressos , va poder afrontar el deute públic que tenia, provocat per la guerra dels carlins.
La segona desamortització va ser realitzada per el ministre d’Hisenda Pascual Madoz, l’any 1855 i va posar en venda les terres...