hist

DEFINEIX:
Mètopa: espai generalment quadrat i llis que hi ha al fris de l’entaulament dòric entre dos tríglifs. De vegades estan esculpides.
Temple perípter: edifici envoltat completament percolumnes.
Contrapposto: manera de disposar el cos humà en una escultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat.És característic de l’escultura clàssica grega i del Renaixement.
Temple amfipròstil: temple que té un pòrtic amb columnes a cadascuna de les façanes més estretes.
Opistòdom: part superior d’untemple grec de l’antiguitat sense comunicació amb la naos o cel·la. Era on és guardava el tresor de la divinitat o del temple.
Tambor: cada peça del fust d’una columna. També és el mur poligonal ocilíndric sobre el qual s’assenta una cúpula.
Fris: part mitjana de l’entaulament, situada entre l’arquitrau i la cornisa. S’utilitza especialment en l’ordre jònic.
Cariàtide: figura femenina oriündade Cària, que sosté l’arquitrau a manera de columna. El seu cap té un element que fa la funció de capitell. Si duu una cistella al cap, s’anomena canèfora.
Àbac: llosa rectangular de pedra, marbre oterracuita. Una de les parts del capitell col·locada damunt l’esquí.
Xòana: escultures de fusta corresponents al període grec arcaic. La seva forma cilíndrica prové del tronc de l’arbre en que alprincipi es tallaven. Segons els especialistes és possible que fossin revestides amb una planxa metàl·lica, com l’or, o amb vori.
Capitell: part superior d’una columna, pilar o pilastra sobre la quals’assenta l’arquitrau. La forma i l’ornamentació dels capitells determinen els diferents ordres de l’arquitectura clàssica grega, atès que poden ser dòrics, jònics o corintis. Es compon d’un collarí,un esquí i un àbac.
Èntasi: eixamplament que presenten algunes columnes a la part central del fust.
Dòric: un dels tres ordres arquitectònics de la Grècia clàssica caracteritzat per les columnes...