Historia Economica

TEMA 1: LA FORMACIÓ DE L’ECONOMIA CAPITALISTA
Població i alimentació
Durant la major part de la història, l’home ha sigut un depredador omnívor, que s’ha alimentat de les plantes i dels aliments del seu entorn. Fa com a mínim mig milió d’anys que existeix l’home, però només 10.000 que algunes comunitats humanes van començar a compaginar l’activitat depredadora amb la producció d’aliments i ladomesticació d’animals. Aquesta revolució agrària de la prehistòria marca el començament d’un ràpid progrés en l’evolució de l’ humanitat.
L’home es transforma en productor del creixement de la població: inverteix treball a densificar la producció de determinants aliments; subsisteix així el factor escàs, la terra pel factor abundant, treball.
Quan la fam va començar a fer acte de presència,l’home va haver de confiar la seva subsistència en el treball, especialment en el treball agrari, més o menys intens, segons la pressió demogràfica.
A partir de la revolució agrària de la prehistòria, les innovacions i el progrés van quedar lligats durant segles a les societats agràries. Fins a mitjans del s. XIX, l’agricultura va ser l’activitat econòmica bàsica en tots els països i encara continuasent-ho per a moltes societats actuals.
Les societats agràries exigeixen el sedentarisme, que té una llarga sèrie d’efectes econòmics o culturals secundaris: de la millora dels utensilis, les eines i els sistemes d’emmagatzematge a una organització més complexa de la societat, la divisió de treball, l’aparició del principi dels drets de propietat, els primers sistemes d’escriptura, les religions iels estats organitzats, la guerra i l’esclavitud.
Treball i producció
Els factor de producció són la terra, el treball i el capital. Com que en tota l’etapa preindustrial el capital dedicat a l’agricultura era escàs i variava molt lentament, es considera que la producció agrària depèn dels factors terra i treball i de les tècniques disponibles.
La característica principal de les economiestradicionals, és que es tracta d’economies orgàniques, d’on tot procedeix de la terra: l’alimentació, l’energia, les eines i els béns de consum; per tant la terra ha d’atendre demandes alternatives, les quals dificulten el creixement econòmic.
Des de la revolució agrària de la prehistòria fins als s. VIII i IX, a Europa l’agricultura es concentrava a l’entorn del Mediterrani, on les terres són fàcilsde treballar amb una arada senzilla (l’arada romana), però pobres i afectades per la sequera.
Més al nord predominen els boscos i la ramaderia; l’explotació es completava amb una agricultura itinerant. Era una agricultura poc intensiva en treball, però exigia molta terra. El creixement de la població va provocar un doble efecte: l’emigració cap al sud (la invasió dels bàrbars) i el pas del’agricultura itinerant (d’un lloc a altre) a un conreu en camps estables.
La innovació de l’arada de rodes que era més pesant que la romana però capaç de treballar els sols de l’Europa del Nord, més compactes, però també de més qualitat i menys exposats a la sequera i l’aparició de la collera pels cavalls, la ferradura i el molí hidràulic (s. VIII-X),va permetre el inici d’un llarg cicle del creixementagrari doblement extensiu: s’ocupen noves regions i es creen nous pobles i al mateix temps s’amplia la superfície conreada en cada lloc.
La dinàmica de les societats agràries
Les societats agràries preindustrials estaven subjectes a canvis profunds, provocats per una doble dinàmica econòmica a c/t i a ll/t i pels canvis en el marc institucional.
Des del punt de vista institucional, lessocietats agràries europees tradicionals estaven sotmeses al sistema feudal i condicionades per ell:
-la correlació de forces existent a cada moment entre senyors i pagesos
-les noves condicions creades pel ressorgiment urbà i l’aparició i l’ampliació dels mercats.
Característiques del sistema feudal
Fou la forma normal d’organitzar les societats europees des del S. XI fins a la R.I. De fet,...