HISTORIA ESPANYA

Els Reis Catòlics eren Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. Van formar una Unió Dinàstica, això vol dir que cada regne era independent, l’únic que compartien era el successor; els dos regnes tindrien com a rei al fill dels Reis Catòlics a la seva mort.
Ferran tenia Aragó, Isabel tenia Castella, Canàries, Navarra, Granada, Ciutats al nord d’Àfrica i Amèrica, que era el més important.
Es va feruna unitat religiosa expulsant els musulmans de Granada, expulsant els jueus i creant el Tribunal de la Inquisició amb la finalitat de jutjar els delictes contra la fe.
Joana (la Boja) va succeir als Reis Catòlics (Castella a la mort d’Isabel, Aragó a la mort de Ferran). Per problemes mentals va ser incapacitada i va haver la regència del seu pare (Ferran d’Aragó el Catòlic) mentre el seu fill gran,Carles, no tenia edat per regnar.
Carles I (1516 – 1556)
Net dels Reis Catòlics. També se’l coneix com a Carles V, degut a que va ser el cinquè emperador del sacre imperi romanogermànic.
Política d’interior:
Revolta de les comunitats a Castella: nobles contra el rei. Els nobles demanen que posi consellers espanyols, que no tregui diners d’Espanya i que passi més temps a Castella.
El rei guanyaaquesta revolta però va haver de fer algunes concessions.
Revolta de Germanies: a Mallorca i València. La petita burgesia i els camperols contra el rei.
Va guanyar el rei.
Política d’exterior:
Lluita contra el protestantisme.
Constants enfrontaments amb França (rei era Francesc I).
Lluita contra els turcs.
Aconsegueix ser proclamat emperador del sacre imperi romanogermànic per votació.

Felip II(1556 – 1598)
Política d’interior:
Intenta mantenir l’herència de Carles I.
Trasllada la Cort a Madrid.
Construeix el monestir de l’Escorial.
Dia de St. Llorenç guanya la batalla de St. Quintí.
Dues revoltes: Moriscos i Aragó.
Política d’exterior:
Revolta als Països Baixos.
Enfrontaments amb els Turcs (Batalla de Lepant).
Enfrontaments amb Anglaterra (Armada Invencible).
Proclamat rei de Portugal perherència.
Felip III (1598 – 1621)
Incorpora el Valido a Espanya: un home de confiança del rei, a qui se li encarregarà el govern. Per a Felip III, serà el Duc de Lerma.
Expulsió dels Moriscos: comporta pèrdues econòmiques i demogràfiques.
Bones relacions amb França, però continuen els conflictes amb Anglaterra.
Amb els Països Baixos aconsegueix una treva de 12 anys.
Guerra dels 30 anys (1618 –1648). Aquesta va afectar a tota Europa. Qui s’imposa a Europa? Francesos (Borbons) o Austríacs (Àustries)? Guanyen els Francesos.
Felip IV (1621 – 1665)
Política d’exterior:
El 16400, Portugal s’independitza d’Espanya.
Derrotes a Flandes, a les Províncies Unides.
La participació a la guerra dels 100 anys.
Va casar una filla amb el rei de França, Lluis XIII.
Política d’interior:
Continua amb lapolítica dels Validos. Ell tindrà al Compte Duc d’Olivares.
Proposen la uniformització política d’Espanya, implantant a tot arreu les lleis de Castella, però no ho aconsegueixen.
Unió d’Armes: proposa que per lluitar a la guerra dels 100 anys cada regne d’Espanya ha de portar, de forma proporcional a la riquesa, homes i diners. Aragó es va negar i no s’implanta la Unió d’Armes. Més tard, Aragó iValència accepten, però Catalunya continua negant-se perquè segons la constitució de Catalunya, els soldats catalans només estan obligats a lluitar si la guerra és al seu territori.

Guerra dels segadors (1640 – 1659)
Antecedents:
Negativa dels catalans per acceptar la Unió d’Armes.
Francesos ocupen el Castell de Salses (territori català). Els catalans acusaven als tersos de no lluitar amb prou empentaper defensar el Castell.
A l’hivern, les families catalanes havien d’acollir els tersos a casa seva, i quests abusaven dels ciutadans.
Desenvolupament:
6 de juny de 1640 (Corpus de Sang): uns segadors que eren a Barcelona van discutir amb els guàrdies, amb el resultat d’un segador mort. Això va desencadenar una revolta contra els càrrecs del rei. Els segadors van prendre la ciutat i van atacar...