Historia Regnat Isabel Ii

1. EL REGNAT D’ISABEL II (1833-68)
Característiques essencials de l’Estat liberal espanyol - Inestabilitat política
Insurreccions absolutistes: guerres carlistes al 1833-39, 1846-49 i 1872-76 Recurs al pronunciament per produir canvis de govern (moderats i progressistes) Brevetat dels governs de la nació Marc constitucional poc estable: constitucions de 1812 (recuperada), 1834, 1837, 1845 i1856 Liberalisme doctrinari Sobirania compartida. Àmplies atribucions de la Corona Sufragi censatari restringit Restricció de les llibertats i drets polítics Estat confessional. Suport de l’alta burgesia i de l’aristocràcia terratinent Sobirania nacional plena. Sufragi censatari ample. Restricció en les atribucions de la Corona. Llibertats i drets polítics extensos. Certa descentralització decaràcter local. Suport de la mitjana burgesia ciutadana.

Moderats: (Narvàez)
- Divisió dels liberals

Unionistes Demòcrates

Progressistes: (Espartero) (Prim)

Narváez

Espartero
- Influència dels militars en la vida política, conseqüència de les guerres carlines

-Intervencionisme militar

- Canvis de govern mitjançant pronunciaments, que obligaven a la reina a lliurar el poder a undeterminat grup polític - Predomini de governs moderats: sufragi censatari molt restringit, llibertats limitades, paper polític de la Corona molt ample. - Predomini de la població agrícola sense formació política. - La classe econòmicament dominant és una oligarquia financera i agrària, escassament dinàmica i políticament conservadora (moderats)

-Conservadorisme

- Es creà un nou sistemad’organització provincial, es reforçà la figura del governador civil, es difongué la castellanització de l’Estat a través de l’ensenyament i el sistema judicial, etc.

-Centralisme

- No es va poder implantar un Estat realment eficaç, que pogués articular acuradament la societat espanyola (com demostren les deficiències del sistema educatiu o el caos de l’administració).

1.1. La regència de M.Cristina (1833-40)
Mort de Ferran VII (1833) Successió de la seva filla Isabel, menor d’edar No acceptació per part de Carles Ma Isidre. Aixecament dels carlistes (1833–1839) Governadora regent Ma Cristina. Ma Cristina s’aproximà als liberals moderats

La reina va mantenir a Cea Bermúdez com a cap de govern, aquest no inicià les reformes esperades i... nomenament del liberal moderat Martínez de laRosa. Aprovació de... Estatut reial de 1834

- Caràcter molt conservador. No era una veritable Constitució - No proclamava la sobirania nacional, ni la separació de poders, ni els drets dels ciutadans - Atorgava al monarca el control absolut de l’executiu i una gran influència sobre el legislatiu - Establia un parlament amb molt escasses competències (l’aprovació dels pressuposts) - Dues cambres:Procuradors (elecció 0,15 % de l'electorat) i Prócers (nobles, grans contribuents...)

– Descontentament dels sectors liberals progressistes. – Agreujament de l’amenaça carlista (Setge de Bilbao) ELS PROGRESSISTES AL PODER 1835-1837

1835 el poder als progressistes Governs de Calatrava i Mendizábal

- Desamortització de Mendizábal (1836): Expropiació i subhasta de terres del clergat regular- Motí dels sergents de la Granja (1836). La reina signà la Constitució de 1812. - Redacció d’una nova Constitució (1837) - Promulgació de lleis progressistes: reorganització de l’exèrcit, llei electoral i llibertat de premsa - Sobirania nacional i l’estat aconfessional - Reconeixement d’alguns drets i llibertats. - Amplis poders a la Corona: vet, dissolució, nomenament de ministres - Parlamentcomposat de dues cambres: Congrés i Sanat - Sufragi censatari restringit 2,4%

Constitució de 1837

- El moderats tornen al govern entre 1837 i 1840. Limitació de les reformes progressistes

La primera guerra carlista (1833-1839)
Ideologia ultra-tradicionalista, de sentida religiositat, implantada al camp. Incidència a Navarra, País Basc, Catalunya, sud d’Aragó, interior de València...