historia

 HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

2- Evolució de la filosofia
Filosofia clàssica
La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI a. C.) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en el any 30 a. C.. De vegades es denomina filosofiaclàssica o filosofia antiga, si bé aquest període també inclou també el pensament romà. La societat grega presentava característiques peculiars. Una estructura política basada en la polis, una religió politeista sense jerarquia i ortodòxia, una classe social emprenedora, dedicada al comerç i l'oci i amb amplis contactes amb altres cultures de la Mediterrània, així com una desenvolupadacuriositat. La unió d'aquests elements, al costat d'un suposat geni grec va propiciar l'aparició de noves explicacions sobre la naturalesa i l'ésser humà, fins llavors només aclarides pels mites i les tradicions. L'expansió de la cultura grega durant l'hel·lenisme, la seva absorció per l'Imperi romà, la posterior relació amb el cristianisme i la seva definitiva recuperació al segle XIII gràcies a traductorscom Averrois, així com l'interès que durant el Renaixement es va professar a aquest conjunt de pensadors, van contribuir a que la Filosofia grega es continués estudiant, ja que es va convertir en un dels pilars de la cultura occidental.
Les etapes en què se sol dividir la Filosofia grega són:
-Filosofia Presocràtica
-El pensament clàssic: Sòcrates, Plató i Aristòtil
-Filosofia Hel·lenística.Socràtes
Sòcrates (c. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. Només ens n'ha arribat informació per mitjà dels seus deixebles. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment.
A partir de la descripció de Plató, Sòcrates pren renom especialment per la seva contribució alcamp de l'ètica, i és també aquest Sòcrates platònic el que dóna el seu nom als conceptes de la ironia socràtica i del mètode socràtic, o elenchus. Aquest segon mètode és d'ús comú en una gran varietat de discussions; es tracta d'un mètode pedagògic en què es fan una sèrie de qüestions amb la finalitat no d'obtenir respostes concretes, sinó més aviat amb l'objectiu de fer reflexionar al'interlocutor sobre els punts fonamentals del tema.
Les aportacions de Sòcrates també van suposar una contribució important i duradora als camps de l'epistemologia i la lògica, i la influència de les seves idees i la seva forma de pensar van posar els fonaments de la filosofia occidental que el va succeir.
-Obres
-El Coneixement d'un mateix
-La Definició i la Dialèctica
-Intel · lectualisme MoralPlató
Va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. El seu treball més important vaser La República  en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.
L'obra de Plató es caracteritza pels seus diàlegs filosòfics. Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases:
1. Primers diàlegs (o diàlegs Socràtics). Es caracteritzen per les seues preocupacions ètiques. Els mésdestacats són: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores, Càrmides, Trassímac i Eutrifró.
2. Època de transició. Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques. Destaquen: Gòrgies, Menó, Cràtil i Menexè.
3. Època de maduresa o diàlegs crítics. En aquesta fase destaquen: El banquet (o Convit), Fedó, La República i Fedre.
4. Diàlegs de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase revisa les...