HISTÒRIA DE L_ART 1

RESUM HISTORIA DE L’ART 

OBRA 1(Arquitectura) 
1.DOCUMENTACIÓ GENERAL:  
Nom de l’edifici: Església de Sant Llorenç 
Autor: Filippo BRUNELLESCHI 
Cronologia: S.XV Quatrocento  
Ubicació actual: Florència (Itàlia) 
Materials  utilitzats:  L’exterior  està  fet  de  carreus  de  pedra  i  a   l’interior  podem  trobar  pedra  gris  de Florència. El sostre és de fusta. Les parets i les voltes són de guix. 
Tractament del mur: Isòdom 
Sistema  constructiu  i  dimensions:  Les  seves  dimensions  des  de  l’entrada  a  l’absis  són  de   80  m. 
Arquitravat i voltat. L’autor es va basar en el cercle i el quadrat. Desenvolupa l’espai a partir d’un cub. 
Ambient de l’època: Alt Renaixement ­ Quatrocento S. XV 
 
2. ANÀLISI FORMAL 
Elements de suport: Les columnes  interiors  suporten  l’entaulament,  són d’estil  corinti de  fust  llis  i  les  de  la 
sagristia de fust amb relleus i quadrades. 
Elements  suportats:  Arcs  de  mig  punt.  La  coberta  és  arquitravada.  Cúpula  semiesfèrica  sobre petxines  es 
situa  sobre  el  creuer  i  permet  una  forta  entrada  de   llum  a  l’interior.  Les  voltes  de  canó  amb   petxines 
cobreixen els trams de les naus laterals. 
Espai  exterior:  La façana  de  l’església  sembla  mal  acabada,  ja  que  va  quedar  incompleta. La  totxana  nua 
forma tot l’exterior. La nau central és més alta que les laterals. La cúpula és lleugerament ogival. 
Espai  interior:  Planta  basilical  de  tres  naus  i  amb  forma  de  T.  La  nau  central  és   doble  que  les  laterals. 
Contrucció  a  escala  humana  (espai  estable  per  a  les  persones  que el  visiten  per  assistir  als  actes 
religiosos). Les finestres són la principal font de llum. Arcs de mig punt.  
Estil:  Renaixentista:  molt  racionalisme.  Repetició   d’elements  iguals  (quadrat  i  cercle).  La  perspectiva  juga 
amb  un  paper  molt   important  en  aquesta  església.  Arcs  de  mig  punt.  S’inspira  en  la  basílica  romana.  L’art  
clàssic  té  molta  geometria, equilibri,  perfecció  i  aquesta  obra  és  la  que millor recupera  els ordres clàssics, 
en aquest cas l’ordre corinti.  
 
3. INTERPRETACIÓ 
Caràcter de l’edifici i funció: Religiós. Funció litúrgica. 
Símbols  i  l’imaginari  de  l’època:  El  sentit  simbòlic  propi del  Gòtic es  perd  per  una horitzontalitat. L’espai 
provoca  pau  i  equilibri  en  els  fidels.  La  planta   de  creu llatina  ens  recorda  el  símbol  més  important  dels 
cristians.  
Qui el va encarregar?: Construïda sota el protectorat de Cosme de Mèdici(1420) 
A qui s’adreçava?: A la burgesia i al poble. 
Significat:  Celebració  d’actes  religiosos  del  poble  i  de   la  familia  Mèdici.  Es  preten  provocar  la  sensació 
d’equilibri i pau. 
Estat en què es troba: Bon estat de conservació. 
Models  i influències:  Imita  els  models  romànics  i bizantins  i  la  seva cúpula  sobre  petxines ens apropa  als 
models de l’antiguitat clàssica. 
 

 
 

 
OBRA 2 (Arquitectura) 
1.DOCUMENTACIÓ GENERAL:  
Nom de l’edifici: Sant Pietro in Montorio 
Autor: Bramante, Donato di Pascuccio di Antonio 
Cronologia: 1502 ­ Cinquecento 
Ubicació actual: Roma, turó del Janicle. 
Materials  utilitzats:  Pedra, maons,  granit,  marbre,  coure…  Les  columnes  són  de  granit,  la  cúpula 
contruïda  amb  materials  lleugers  i  pedra,   la  teulada  feta de  làmines  de coure, hi ha  marbre  a la base  i en  el  
capitell de les columnes. 
Tractament del mur: Isòdom. 
Sistema  constructiu  i  dimensions:  Arquitectura  arquitravada  per  l’exterior  i voltada en  relació a la  cúpula. 
L’edifici  està cobert  amb  una  cúpula  semiesfèrica  rematada  per  una  llanterna   cega.  Edifici  petit  de  cos 
central  en  dos  ordres  que  s’aixeca  sobre  un  estilòbat.  Damunt  seu  s’alça  un  períbol  amb  setze  columnes 
d’ordre dòric. Aquestes suporten un entaulament dòric. 
El diàmetre de la cúpula i del cilindre central és de 4.50 m.  
Ambient de  l’època:  Contrareforma ...