història de l'art

PALAU DE LA MÚSICA CATALANA



Autor: Lluís Domènech i Montaner Cronologia: 1905-1908 Tipologia: auditori Material: ferro, vidre, ceràmica i maó Estil: modernista Localització: Barcelona


ANÀLISI FORMAL
Exterior
- Dues façanes de maó vist vermell, arcades a la planta baixa i tribuna amb arcs apuntats, decorada amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics.
- Àtic amb mosaics deLluís Bru i una cúpula.
- Grup escultòric de Miquel Blay dedicat a la cançó popular, presidit per Sant Jordi a la confluència de les 2 façanes.
Interior
- Dividit en 3 parts diferenciades: Accessos amb 2 escales monumentals / Auditori amb pati de butaques i llotges / Escenari sense arc superior (integració plena a la sala).
- Unitat gràcies a la ornamentació de cada racó, sobretot l’Auditori.- Il·luminació natural per una façana envitrallada que fa de mur-cortina darrere parets de maó.
- Gran claraboia en forma de cúpula invertida: més il·luminació.
- Escultures de Pau Gargallo en referència a obres musicals: Valquíries, de Wagner.

INTERPRETACIÓ
- Cantonada de carrer petit de Barcelona, prop d’on vivien els cantaires i associats: poca vistositat -en contra la voluntat delsmembres de l’Orfeó.
- Va ser construït per acollir la seu de l’Orfeó Català (fundat 1891) i sala de concerts.
- Caràcter catalanista: valor simbòlic del Palau, lligat a la Renaixença.
- Vinculació dels artistes catalans més carismàtics, utilització de referents populars i al·lusions a la pàtria (al·legories o representació de les 4 barres catalanes)
- «El Palau de la Música Catalana serà eltemple de l’art català i el palau del nostre renaixement», digué Lluís Domènech.
- Paradigma modernista, combina la tradició constructiva catalana (maó, volta catalana) i la modernitat (recuperació arquitectura gòtica).
- Innovacions tècniques (ferro i vidre en estructura) i concepció unitària que integra públic i intèrprets en una mateixa sala (com l’Auditorium de Chicago, de Sullivan).CASA MILÀ O LA PEDRERA


Autor: Antoni Gaudí Cronologia: 1906-1912 Tipologia: civil Material: pedra, maó, ceràmica i ferro Estil: modernista Localització: Barcelona.



ANÀLISI FORMAL
Exterior
- La façana, dominada per la línia corba, té una planta baixa (2 entrades), 5 pisos i àtic amb terrassa.
- Pisos separats per ondulació al llarg de la façana: horitzontalitataccentuada.
- Finestres i balconades modelades amb motius vegetals, de ferro forjat i d’estil curvilini.
- Coberta: xemeneies, caixes ascensors, ventilacions i dipòsits d’aigua (tot dissimulat amb formes esculturòriques imaginatives).
Interior
- Pati privat descobert: ventilació i llum natural.
- Al voltant del pati, distribució de les plantes articulades de forma irregular (sense ordre lògicaparent).
- Habitacions poligonals amb mobles dissenyats i adaptats per Gaudí.
- Terra del pati que prolonga el carrer exterior, “conduint” els vehicles a un soterrani. Les voreres porten a les escales i als ascensors.
- Estructura de ferro combinada amb pedra i maons (substitució murs de càrrega per arcs parabòlics i columnes inclinades).
- Façana: estructura autònoma suportada per bigues i tensorsde ferro ► Espai interior de cada planta distribuït lliurament.

INTERPRETACIÓ
Innovadora façana principal en la confluència de 2 carrers per aprofitar el xamfrà (i gaudir vistes passeig de Gràcia).
Roser Segimon de Milà encarregà a Gaudí la casa Milà (1906) per allotjar aparcament de carruatges al soterrani, botigues a l’entresol, el domicili particular a la planta noble o principal, 4 pisosde lloguer i un àtic amb terrat amb nivells (molt original).
S’anomena també la Pedrera (pedres tallades i treballades en un solar del davant).
Estil imaginatiu de Gaudí (com a la casa Batlló o park Güell).
Influència de les formes de la natura (penyals de Montserrat, ondulació murs façana).
Funcionalitat: ascensors a cada habitatge.
Innovació: Planta lliure (Moviment Modern), amb pilars en...