Hola Me Llamo Juan

9. SOCIETATS I MOVIMENTS SOCIALS AL S. XIX



La desaparició de les rendes senyorials pagades pels pagesos a la nobles i dels privilegis de l’Església va implicar l’aparició d’una nova estructura social en dues classes: els propietaris (de la terra, de les empreses o del capital) i dels treballadors (que posseïen la seva capacitat de treball per llogar-la a canvi d’un salari). També, es vaconsolidar una economia de mercat on les relacions econòmiques van passar a basar-se en el contracte i el mutu acord. Els factors que intervenen en la producció són:
- La renda de la terra (com a pagament per la utilització d’una propietat aliena).
- El benefici (com a rendiment de la inversió).
- El salari (com a pagament del treball realitzat).
Amb la propietat privada vaaugmentar el poder econòmic de la burgesia, en canvi, va disminuir el de la noblesa i l’Església catòlica.
Les ciutats de la societat del s. XIX van incrementar notablement la seva població. A Catalunya es va produir un moviment migratori intern i extern concentrat al Barcelonés i als seus voltants. L’enorme creixement va provocar problemes d’habilitat i sanitat i les epidèmies i les malaltiesinfeccioses van tenir molta incidència. A Barcelona, es van enderrocar les muralles i es va elaborar un pla d’ampliació de la ciutat (Eixample). Es va iniciar l’enllumenat públic, els serveis de clavegueres i aigua corrent i el nou estil de construcció (edificis més alts i distribuïts en habitatges de diferents categories).

Amb els liberals al poder es mantenir el poder nobiliari. Les classes dirigentseren la noblesa, la gran burgesia i les classes mitjanes.
- Noblesa: dins d’aquesta podem distingir:
o Petita noblesa: va perdre poder econòmic convertint-se en propietaris agraris de la classe mitjana. La noblesa catalana, que també va patir un retrocés social. Els propietaris agrícoles provinents de l’aristocràcia van prendre part en la formació de l’Institut Agrícola Català de St.Isidre.
o Gran noblesa: era un petit grup de famílies que conservà les terres, convertides aleshores en propietat privada, i adquirí de noves. Però, els patrimonis nobiliaris van anar disminuint. Al final del segle les fortunes dels industrials i comerciants eren ja molt superiors a les nobiliàries. El poder i les influència nobiliàries no provenien només de la seva riquesa, sinó que amb Isabeltambé tingueren poder polític formant part de les “camarilles”.
- Gran burgesia: la noblesa terratinent vinculada als negocis va resultar la més beneficiada de les transformacions. Gran part d’aquesta va invertir en terres i es va acabar convertint en rendistes. La burgesia era d’arreu de l’Estat, tot i que, el centre de negocis i del poder va ser la capital. La burgesia industrial catalana,entre 1838 i 1868, v tenir el màxim esplendor. La procedència era diversa: del cotó i del ferro, d’indians que havien repatriat els capitals i que havien interromput amb força en els negocis barcelonins i en la compra de terres,... La burgesia industrial va ser determinant. Aquesta i la Cambra de Comerç dominaren la vida econòmica catalana. A més, la burgesia industrial va ocupar un llocsecundari en l’organització de l’Estat i es va preocupar per la necessitat d’una política proteccionista.
- Classes mitjanes: eren un nombre reduït representat per propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, professionals liberals o treballadors públics. Posseïen rendes o ocupacions i tenien un estil de vida característic amb les seves formes d’oci i el seu nivell d’instrucció. Erenconservadores, defensaven l’ordre i la propietat.

La burgesia aportava a la societat la innovació, les noves formes jurídiques i polítiques que articulaven l’Estat, el dret i la propietat. Sovint aportava també els diners. La noblesa aportava el passat, el prestigi i el reconeixement públic. Els nous rics van intentar aconseguir un títol. El poder econòmic va definir la nova societat liberal i...