hola que tal

-FONAMENTACIÓ TEÒRICA ACABADA:

1. L’alumnat nouvingut a Catalunya
Des de fa uns quants anys, la nostra societat està patint un procés intens d’incorporació de nois i noies d’altres països. Degut a les diferències socials i econòmiques del seu país d’origen, moltes persones han optat per establir-se a una altra nació receptora, més desenvolupada i amb més oportunitats per prosperar.L’increment de la població estrangera a Catalunya a principis del segle XXI ha afavorit una negativa percepció social. Per això, podem trobar opinions molt diferents entre elles. D’una banda, estan els qui justifiquen qualsevol mesura que millori la situació dels immigrants utilitzant un punt de vista ètic. D’altra banda, trobem els qui pensen que l’arribada d’aquestes persones suposa una amenaça a lacultura i a la identitat nacional. En un terme mig, podem trobar els qui valoren la diferència però incideixen en què aquest fet repercuteix en l’economia del país1.
Segons dades de la Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de la Catalunya, la població estrangera ha crescut molt en els últims anys. En canvi, degut a la realitat de crisi econòmica isocial actual, Catalunya està iniciant una regressió.

2. Plurilingüisme i interculturalitat
Tenint en compte les dades exposades anteriorment, queda demostrat que l’escola actual té molts reptes importants en matèria d’immigració ja que les dificultats per assumir l’objectiu general de l’educació s’incrementa. La diversitat de tradicions educatives d’aquests nens i nenes; la pluralitat dellengües entre els escolars i el desconeixement de la llengua vehicular; els diferents orígens culturals i també la gran variació de coneixements adquirits prèviament pels i per les alumnes; les diferents expectatives de l’alumnat i de la seva família, generen unes circumstàncies que poden resultar molt negatives si l’Administració Educativa no aporta els recursos humans, econòmics i normatiusadequats.
És molt important parlar d’integració en aquesta qüestió. Per això, Siguan (1998:140) descriu diferents formes d’integració d’una persona estrangera en una societat concreta. El primer model és el d’assimilació de l’immigrant a la cultura majoritària. Aquesta concepció no contempla cap manifestació de la diferència i observa de manera desigual a les dues cultures. El segon model és el de lacompensació de les carències lingüístiques i culturals de la persona estrangera. En aquest cas, s’observa una superioritat de la cultura que acull a la persona, tolerant determinats trets distintius d’identitat. El tercer model està basat en l’educació pluricultural, la qual es fomenta en el respecte a la diversitat i la conservació de la pròpia identitat. Aquest últim model contempla lacompensació de les diferències lingüístiques, de les formes pròpies de la identitat (llengua, costums i religió) tenint en compte aspectes bàsics de convivència del país receptor.
En aquest projecte, opto per l’educació plurilingüe i intercultural que es defineix com un conjunt d’ensenyaments, no necessàriament limitats als de les llengües, destinats a fer prendre consciència a cadascú del seu propirepertori lingüístic, de valoritzar-lo, d’ampliar-lo mitjançant l’ensenyament de llengües gens o poc conegudes, de sensibilitzar el valor social i cultural de la diversitat lingüística, a fi de conduir cap a la benevolència lingüística i de desenvolupar la competència intercultural.
De la mateixa manera, Cambra (2011) exposa que el fet de ser plurilingüe competent va més enllà no només de dominardiferents llengües sinó que implica, també, comprendre la parla d’una altra, alternar llengües o utilitzar la més apropiada amb cada interlocutor.

3. La diversitat lingüística a l’aula
En el passat es considerava que la diversitat lingüística era un fenomen cultural negatiu. L’ideal dels governs era imposar el monolingüisme ja que d’aquesta manera la seva gestió era menys complexa que en...