horaci





QUINTUS HORATIUS FLACCUS (65-8 aC)




LA POESIA LÍRICA: HORACI

1. EL GÈNERE

A Grècia, la poesia lírica es componia per ser cantada i acompanyada amb el so de la lira o de la cítara. S’utilitzaven uns tipus de versos determinats i la temàtica era ben diversa: déus, herois, atletes, amors, banquets, etc., és a dir, no només temes amo-rosos.
A l’època arcaicadestaquen poetes com Safo, Alceu i Anacreont.
Molt més tard sorgirà un nou moviment poètic determinant: anomenem alexandrins un grup de poetes integrants d'un moviment de reacció contra el classicisme grec, amb l'epicentre en l'Alexandria culta del segle III aC.: elegíacs, com Filitas de Cos; autors de himnes com Cal·límac de Cirene o Teòcrit de Siracusa amb els seus idil·lis pastorals, conformenaparentment un grup heterogeni: els uneix, tanmateix. el refinament artístic, l'erudició, el gust per l'elegància formal i la renúncia a la grandesa dels temes elevats, que substitueixen per l'afició a les petites coses de la vida, per l' interès pels més petits detalls.

2. APARICIÓ DE LA LÍRICA A ROMA: els poetae novi

A Roma, a finals del s. II aC., el darrer dels gèneres poètics quevan arrelar i desenvolupar-se va ser la poesia dels sentiments, la poesia lírica, i la seva eclosió es va produir, un cop més, gràcies a la imitació d'un model grec: la poesia alexandrina.
Uns anys més tard, a l’època de Ciceró, la poesia lírica va conèixer un gran esplendor amb el cercle del anomenats poetae novi o neoteroi encapçalats pel poeta Valeri Catul: l'alenada d'aire fresc en elpanorama de la poesia llatina que representa l’aparició de la lírica (afavorida per la similitud de condicions socioculturals entre el món hel·lenístic de finals del segle IV aC. i la Roma de principis del segle I aC.) prové d'un cercle literari de joves poetes que entre els anys 65 i 40 aC. impulsen un moviment que renuncia a la tradició poètica llatina i als seus gèneres (èpica, drama isàtira) i es proposa la substitució dels grans poemes convencionals per obres curtes (brevia carmina), delicades i personals, de gran perfecció formal.
D'aquest cenacle de joves poetes en destaquen tres que formaven un petit grup: Helvi Cinna, Licini Calb i, per damunt de tots, el gran Gai Valeri Catul, l'únic poeta novus de qui es conserva alguna cosa més que no siguin petits fragments.
Jaa l’època d’August, Virgili va escriure les Bucòliques i va viure Horaci, el poeta líric més important de la literatura llatina.

Gai Valeri Catul

Nascut a Verona l'any 87 aC, en el si d'una família benestant, va anar a viure i a estudiar a Roma on va enamorar-se perdudament d'una dona de l'alta societat, que ell anomena Lèsbia en els seus poemes i que s'identifica amb Clòdia, germana d'unpolític de l'època. Després de passar un període a Bitínia com a funcionari, torna a Verona i, després, a Roma novament, o-n recau un altre cop en una passió amorosa sense esperances.
Mor poc després, l'any 54 aC, en plena joventut, després d’haver-se reconciliat amb Juli Cèsar, que era un conegut de la seva família, i contra el qual havia publicat epigrames molt punyents. Va ser, com ja hemdit, el màxim representant del cercle de poetes alexandrins, els poetae novi.
Només ens n'han quedat els Catulli Carmina, una col·lecció de 116 poemes lírics compilats després de la seva mort, d'una extensió que varia des de només dos versos als quatre-cents vuit. No tenen cap unitat mètrica ni temàtica, per bé que el motiu principal d'inspiració de Catul va ser l'amor per Lèsbia, el nom poètic dela seva enamorada: hi ha himnes, epigrames, epitalamis, elegies, etc. tots pletòrics de la fantasia, sensibilitat i passió pròpies de la poesia de Catul. En les seves composicions va usar sovint l’hexàmetre dactílic, si bé també emprà moltes altres formes líriques d'origen grec que precisament, van ser introduïdes en la poesia llatina per Catul (estrofa sàfica, hendecasíl·labs falecis, etc.)....