humanitats

1. ¿Cuáles fueron las medidas que utilizaban las autoridades en Barcelona para intentar frenar la escalada de la plaga en Cataluña? Basándonos en lo que sabemos ahora, ¿cuáles de esas medidas estaban en condiciones realmente de frenar la plaga? ¿De dónde crees que surgieron tales medidas?

Es va manar fer moltes pregàries en totes les esglésies i monestirs de Barcelona. Els controls per aaccedir a la ciutat a càrrec dels guardes va ser molt restringit. Els primers dies només estaven oberts els portals de Mar i de l’Àngel però per l’abundància de gent van tenir que obrir els altres dos. Es mantenia un rigorós aïllament amb els pobles propers d’on havien arribat remors de la pesta (com de Girona) com també es varen enviar els malalts a les cases dels Àngels Vells i els que van tenircontacte amb el aquest però estaven bé els enviaren a la torre de Sant Pau i de Sant Server. Finalment també es van netejar les cases dels malalts.
Malgrat aquest moviment per a frenar la plaga cap ni un va tenir efecte, ja que el 8 de gener de 1651 la plaga va esclatar en Barcelona. Les pregàries a Déu no van fer cap efecte (com gent de la nostra època pot comprendre) i les mesures de seguretat(els controls de la població i de l’aïllament) eren una cosa que per el poc que es sabia de la plaga resultava perjudicial per els ciutadans, ja que, malgrat el fet que no hi havia risc de contagi extern, la gent malalta de la ciutat encomanava a els altres el seu mal i així es produïa un efecte epidèmic dins de Barcelona. Les quarentenes fetes (el enviar als malalts als Àngels Vells) eren una bonaidea per aïllar-los de la població sana, però condemnava als malalts o els que creien malalts a una mort segura
Ara tenim la certesa que el que feien era un error, per a aquella època era una actitud molt comprensible. En aquells temps eres molt més religiosos que no pas ara. Però el que els feia moure'ls més que la religió era la por, això els feia susceptibles a qualsevol remor de solució.2. ¿Cómo entendía Parets la relación entre la salud de las personas y la plaga? Basándonos en lo que sabemos ahora, ¿hasta que punto tenía razón?

Havia molta fam per aquella època, no plovia i les collites eren pobres, la gent casi no podia aconseguir l’aliment bàsic, que era el pa, i molts cops tenien que recórrer a les verdures que, malgrat no ser cert, com afirmava Parets eren dolentes iajudaven a la incubació de la malaltia (en aquella època es consideraven les verdures com un menja dolent i de pobres).
Parets no anava mal encaminat del tot, ja que l’alimentació, com sabem, és fonamental per tindre una bona salut, però aquesta gent també queia malalta per la baixa qualitat d’higiene i sobre tot perquè la pesta s’encomanava per culpa de les puces i no pas per la mala alimentació.3. Parets observa un alza en la criminalidad y en el precio de pan. ¿Cuál era la relación entre estos hechos y la plaga? (pp. 43-46)? 

Durant aquesta època hi havia molta fam. Feia temps que no plovia i les collites no eren productives a més que el sistema comercial havia deixat de funcionar i el cost del poc pa disponible va pujar molt. La ciutat no podia proveir-se d’aliments de enlloc. Lagent no podia alimentar-se adequadament i caminava junt amb la mort (la pesta). El por i el no poder aconseguir aliments va fer que la gent es tornés més violenta i recorris a robar per obtenir diners i poder comprar aliments.

4. ¿Cómo reaccionaron Parets y las otras personas que se quedaron en Barcelona? ¿Qué estrategias religiosas y supersticiosas empleaban para evitar la plaga? ¿Cómo seexplican estas actitudes?

Al principi es deia que la gent moria per altres malalties i sobre tot perquè eren gent pobre i que no podia alimentar-se, fins i tot per la nit portaven els que podien estar malalts als Àngels Vells. Però els ciutadans abandonaven en massa Barcelona. Al final van traslladar als malalts del Àngels Vells als monestirs perquè ja no hi tenien lloc. La gent continuava...