Identidades Asesinas

Amin Maalouf reflexiona en el seu text “Identidades Asesinas” sobre com la manera d’entendre la identitat pot resultar perillosa i fatal per a la humanitat. Per parlar del sectarisme i el fanatisme de certes ideologies, Maalouf utilitza el concepte d’identitat tribal, referint-se a aquelles cultures o ideologies que basen la identitat humana exclusivament en aspectes com la ètnia, la llengua o lareligió. Entendre la identitat d’aquesta manera pot portar al fanatisme, a allò que culturalment entenem com fonamentalisme cultural que consisteix en concebre la realitat cultural únicament des del propi argument ètnic (la pròpia ètnia, llengua o religió), rebutjant i menyspreant la resta de posicions i arguments. És el concepte més extrem de l’etnocentrisme, segons el qual interpretem i avaluemel món i les altres cultures des del punt de vista propi, és a dir, sobre la base de les creences, idees i valors que nosaltres considerem importants. Aquesta concepció de l’etnocentrisme situa en la dualitat superioritat-inferioritat la relació o comparació entre cultures, on la cultura occidental exerceix el paper de cultura superior. L’etnocentrisme, és segons, l’antropòleg Pierre Clastres elpunt de partida del etnocidi i el genocidi, com ho serien per Maalouf les identitats tribals.
L’etnocidi ha de ser entès com la destrucció de les altres cultures, de les cultures inferiors. Aquesta destrucció no ha de ser física, sinó transformant les persones de la “cultura inferior” a la “cultura superior”. Aquest fenomen seria la homogeneïtzació o assimilació dels trets de la culturadominant, eliminant les diferències culturals internes en favor de la “cultura superior” defensada per l’elit sociopolítica, econòmica i religiosa. Aquesta és la base dels arguments de Clastres, l’origen d’aquest procés està en les relacions de poder (polítiques). A aquest procés d’assimilació també el podríem anomenar aculturació, ja que la imposició dels elements i esquemes valoratius de la culturadominant suposaria un canvi en la “cultura inferior”. L’aculturació però també ha de ser entesa com un procés bidireccional de modificació de dues cultures que es troben en contacte.
El genocidi, per la seva banda, és anar un pas més enllà en aquesta radicalitat i no únicament eliminar la cultura, sinó també exterminar les persones d’aquesta cultura inferior. Tenim exemples clar en la històriamundial de les desgràcies que això ha suposat: extermini dels jueus per Hitler, el descobriment i posterior colonització d'Amèrica,...
Enfront del plantejament tribal d’identitat, emergeix la crítica que fa Maalouf, que considera que les identitats personals no estan conformades únicament per un component, sinó que cadascun de nosaltres té múltiples components o pertinences. Per exemplificar aixòutilitza el seu propi cas personal. La identitat de cada persona és única i està conformada per molts components: diferents orígens o països, utilització de diferents llengües, respecte de tot tipus de religions, pertinença a agrupacions, centres, clubs esportius, sindicats, partits polítics, amics,... És per això, que Maalouf defensa la tolerància i el respecte cultural. No hi ha superioritat decap cultura sobre altre, sinó que cadascuna ha de ser analitzada des dels seus propis criteris interns, és a dir, ens situaríem en una posició de relativisme cultural. A més Maalouf entén que la diversitat cultural és un element bo i sa pels països i estats, ja que si la relació que s’estableix entre les cultures és de respecte, tolerància i obertura totes en poden sortir beneficiades.
Quan parlemde relació de cultures, és inevitable parlar de Fredrik Barth i el situacionalisme. Aquest antropòleg noruec desplaça la cultura del centre d’estudi de l’antropologia, donant aquest paper nuclear a l’etnicitat. Barth defensa que el que realment s’ha d’estudiar són els grups ètnics i les seves relacions frontereres. Les diferències culturals continuen existint fruit de les interaccions socials...