Impresiones de w.h. auden sobre "macbeth" (en catalán)

W. H. AUDEN: L’ETERN RETORN A SHAKESPEARE ("Trabajos de amor dispersos"; Editorial Crítica, Barcelona, 2003).

Entre els mesos d’octubre de 1946 i maig de 1947, el poeta anglès Wystan Hugh Auden va realitzar un cicle de conferències de periodicitat setmanal al New School for Social Research de Nova York. Al llarg d’aquests mesos, Auden va parlar sobre totes i cadascuna de les obres dramàtiquesdel dramaturg anglès (a excepció de Titus Andrònic, Les alegres casades de Windsor i els sonets). A l’inici de la sessió en què estava previst que el poeta tractés Les alegres casades, Auden va anunciar que l’únic aspecte positiu de l’obra és que va permetre a Verdi composar Falstaff i la classe va consistir en l’audició de l’òpera del compositor italià.
Les conferències no van ser transcrites nienregistrades i el text que ens ha arribat és una reconstrucció a partir d’apunts i notes dels assistents i del secretari personal d’Auden. Molts crítics han posat en qüestió aquests textos, però si bé la redacció apassionada d’Auden no hi és del tot present, sí en resten les seves teories i comentaris de gran intel·ligència i senzillesa.
Les deu obres de Shakespeare que més agradaven a Audeneren, per ordre, La tempestat, Conte d’hivern, Treball d’amor perdut, les dues parts d’Enric IV, Molt soroll per no res, Mesura per mesura, Hamlet, El rei Lear i Antoni i Cleopatra. Nosaltres parlarem de la seva particular visió de Macbeth, del qual assegurava que era l’heroi més avorrit de Shakespeare juntament amb Coriolà.
Pel que es pot comprovar a la lectura dels textos d’aquestes conferènciesrecollits al volum Trabajos de amor dispersos i als cinc assajos sobre Shakespeare que es poden trobar al llibre El mundo de Shakespeare (aquest sí redactat per la seva propia mà), Auden tenia una relació apassionada amb les obres del dramaturg anglès. En una ocasió, Auden va afirmar que compartia la visió de l’escriptor i poeta David Herbert Lawrence sobre Shakespeare i que Lawrence va recolliral següent poema:

Cuando leo a Shakespeare me resulta admirable
que gente tan trivial cavile, ruja, hable
en lengua tan adorable.

No sé por qué a Lear, ese viejo calentón,
las hijas no le dieron una tunda, y con razón,
por ser tan viejo cabrón.
Y Hamlet, ¡vivir con él qué aburrido, qué aburrido,
siempre gruñendo y llorando, tan recatado y mezquino,
sus parlamentos magníficos,enumerando desmanes que otros han cometido!

Y Macbeth con su Lady, en lugar de ocuparse de sus cosas
por ambición de suburbio, ¡qué manera deshonrosa
de apuñalar a ese Duncan para mandarlo a la fosa!

Aunque la gente de Shakespeare así de aburrida sea,
su lenguaje es adorable, como las emanaciones de la brea.

Centrem-nos ara en Macbeth i la personal visió que en té Auden. Parlarem només de lesteories que elabora el poeta sobre la noció d’assassinat a l’obra. W. H. Auden parla de diferents tipologies de morts a Macbeth. A l’inici de l’obra, per exemple, es descriu com Macbeth va matar a Macdonwald i s’anuncia la mort del traidor baró de Cawdor. Segons Auden, aquestes morts no poden ser considerades assassinats, doncs es produeixen en un ambient de guerra i no existeix una relaciópersonal entre assassí i víctima. Per ell, el que es mata no és una persona individualitzada sinó una idea col·lectiva: el botxí no veu davant seu una persona si no la personificació d’un delicte, mentre que l’executat no veu un botxí si no un representant de la justícia.
Abans de parlar dels assassinats a Macbeth, Auden parla de tres possibles transgressions que pot cometre l’home:
1. Faltar a Déu ial proïsme.
2. Faltar a Déu i a la societat.
3. Faltar a Déu.
Aquestes faltes també representen una falta vers un mateix. Auden considera que l’assassinat és l’única situació on s’agreuja al mateix temps a Déu i a la societat. Aquesta idea de merma social davant la mort d’algú la descriuen perfectament les següents línies del poeta John Donne, alguns anys anterior a Shakespeare (tot i que no...