Infermeria

FONAMENTS D’INFERMERIA

HISTÒRIA DE LA INFERMERIA:
1. Prehistòria i cultures antigues.
Les primeres civilitzacions varen ser a Àfrica, Amèrica (central i del sud) i Austràlia.
Paleopatologia: paleo:vell
pato: malaltia
logia: estudi/tractat
Les tribus més nòmades deixaven el malalt (l’abandonaven, ja que era un obstacle perquè no podia seguir el camí), lestribus més modernes creien que algú enviava un malefici al malalt, i quan hi havia una epidèmia era un malefici per tota la tribu. Aquests es quedaven a cuidar del malalt.
Es coneix que patien les següents malalties: nanisme, gigantisme, gota, osteïtis, càries, fractures, sinusitis, infeccions, raquitisme, escorbut, artrosi,...entre d’altres.
Les persones que s’encarregaven de curar erensobretot les dones i ho feien amb aigua, pells per abrigar, herbes i molt d’efecte. El mag (curandero) preguntava al malalt què havia fet per rebre aquest càstig i després atacaven la malaltia depèn del que havia fet, això ho feien a través de la farmacopea (vegetal, mineral, animal), amb la cirurgia (que incloïa trepanacions, que era fer un forat el crani) i amb fisioteràpia i tractaments empírics.Cultures antigues:
Mesopotàmia:
Els seus coneixements són a través de les taules d’argila, que era on gravaven els tractaments i ho feien a partir de dos tipus d’escriptura: precuneïforme i cuneïforme. Ens han deixat un escrit molt important que és el Codi d’Hammurabi, que és una pedre de basalt negre de 3 metres d’altura que té lleis escrites i també te lleis mèdiques.
Per la gents deMesopotàmia la malaltia també era càstig dels déus, i el que feien era aïllar el malalt fins que aquest es curava.
Les persones encarregades de curar eren els sacerdots (que escrivien en les taules d’argila), els mags i els cirurgians. Aquests curaven amb màgia, faamacoteràpia, banys, massatges, operaven (treien cataractes, amputaven,...),...
Egipte:
Les fonts de coneixements varen ser a través delspapirs, hi ha escrits de ginecologia i obstetrícia. La malaltia també era un càstig diví. Les malalties més freqüents eren la conjuntivitis i la verola (degut a que es trobaven molt a prop del riu i els mosquits transportaven aquestes malalties).
Els encarregats de curar eren els sacerdots, escribes i mags (i la dona a casa). Per curar utilitzaven la famacologia, pràctiques quirúrgiques i feienpreparació de medicaments.
La higiene era molt important.
La dona era respectada.
Embalsamaven els morts.
Índia:
Les enfermetats com en les cultures anteriors venien per els esperits malignes.
La higiene a la índia era molt important, tenien banys a les cases, banys públics i letrines.
Les fonts de coneixements les tenim a través dels Vedes (que són llibres sagrats). Coneixem a travésd’aquests llibres les diferents malalties que patien i aquestes eren entre d’altres, la tuberculosis, la lepra i la malària.
Les persones que s’encarregaven de curar eren:
• Curandero o metge
• Ajudant o infermer (la majoria eren homes)
• Farmacèutic
A l’Índia es van començar a construir hospitals, i van ser dels primers en vacunar, aquestes vacunes consistien en fer escarificacions a lapell i posar costres de la gent que havia estat malalta a la ferida de la persona sana perquè aquesta quedés immunitzada. També practicaven la cirurgia, feien diferents operacions com per exemple amigdalectomies, extirpacions de tumors, reparacions d’hèrnies i llavis teporins, eliminacions de càlculs de la bufeta i cataractes, rinoplàsties, cesàries,...
Palestina:
Les fonts de coneixement quetenim és a través de la bíblia, el vell testament i el Talmut (les dues versions).
Aquí la malaltia també era un càstig que venia imposat per Déu. Les persones encarregades de curar eren els sacerdots-metges, metges, cirurgians, i les infermeres-llevadores.
Tenien uns procediments curatius i aquests eren:
• Lleis Mosaica (regulava la higiene)
• Tenien una higiene molt important
•...