INORGANICA

1

U7 |Índex

1. Les fórmules i els noms de les substàncies.
2. Valències i nombres d’oxidació dels elements.
3. Fórmules i nombres d’oxidació.
4. Formulació i nomenclatura dels elements.
5. Formulació i nomenclatura dels cations i dels anions.
6. Fórmules dels compostos binaris.
7. Formulació i nomenclatura dels hidrurs.
8. Formulació i nomenclatura dels òxids i dels peròxids.
9. Altrescompostos binaris.
10. Formulació i nomenclatura dels hidròxids.
11. Els àcids.

2

U7 |Índex
12. Formulació i nomenclatura dels hidràcids.
13. Formulació i nomenclatura dels anions dels hidràcids.
14. Nomenclatura d’hidrogen dels oxoàcids
15. Nomenclatura de les sals dels hidràcids i dels oxoàcids.
16. Formulació i nomenclatura de les sals hidratades.
17. Sals dobles i triples.http://www.alonsoformula.com/

3

U7 Les fórmules i el nom de les substàncies
1. Les fórmules i el nom de les substàncies
Per escriure la fórmula d’una espècie química hem de conèixer la classe i el
nombre d’àtoms que es combinen per formar la unitat
1.1. Normes generals per escriure el nom de les substàncies
D’acord amb aquestes noves normes de nomenclatura sistemàtica les substàncies
inorgàniques poden ser anomenadesutilitzant tres formes diferents:
Nomenclatura sistemàtica:
•nomenclatura de composició: s’indica la proporció de cada element que intervé.
-Prefixos multiplicadors
-Nombres d’oxidació
-Nombres de càrrega de l’ió
•nomenclatura de substitució: s’utilitza en sistemes més avançats.
•nomenclatura d’addició: nombres de càrrega de l’ió.
Nomenclatura no sistemàtica (acceptada per la IUPAC):
S‘utilitzentradicionalment, s’anomenen noms vulgar, comuns o tradicionals.
Ex: oxoàcids i oxoanions.

4

U7 Les fórmules i el nom de les substàncies
2. Valències i nombres d’oxidació dels elements

La valència d’un element és el nombre d’àtoms d’hidrogen que es combinen
amb un àtom d’aquest element. (H2O, HCl, CH4, NH3).
En la fórmula d’un compost binari, el nombre total de valències de cadascun
delselements que es combinen ha de ser el mateix.

5

U7 Valències i nombres d’oxidació dels elements

•El nombre d’oxidació d’un element en una espècie química és la càrrega que
tindria l’àtom d’aquest element si els electrons de cada enllaç s’assignessin
a l’àtom més electronegatiu.
•En els compostos iònics el nombre d’oxidació de cada ió, anomenat també
electrovalència, és igual a la seva càrrega.
•Quandos elements s’uneixen mitjançant un enllaç covalent, atribuïm els
electrons de l’enllaç a l’element més electronegatiu.
•Per a expressar les valències i els nombres d’oxidació dels elements es fan
servir xifres romanes, però quan els utilitzem per fer càlculs els escriurem
en xifres aràbigues.

6

U7 Fórmules i nombres d’oxidació
3. Fórmules i nombres d’oxidació
En una fórmula sempre escompleix que la suma algebraica dels productes
dels subíndexs de cada element pels corresponents nombres d’oxidació és
zero.

Ex:
+1

-1

+1

-2

Na

Cl

K

S

NaCl
+1+(-1)=0

K2S
(+1)x2+(-2)=0

7

U7 Fórmules i nombres d’oxidació
ASSIGNACIÓ DELS NÚMEROS D’OXIDACIÓ
1. El número d’oxidació de tots els elements lliures és zero ( en qualsevol
de les formes que presentin, per exemple, Ca metàl·lic, N2, P4,S8, etc).
2. El número d’oxidació de l’hidrogen en els seus compostos és +1,
excepte en els hidrurs metàl·lics, que és -1.
3. El número d’oxidació de l’oxigen en els seus compostos és -2 (excepte
en els peròxids que és -1).
4. El número d’oxidació dels metalls alcalins és sempre +1 i el dels
metalls alcalinoterris és sempre +2.
5. En els halurs, el número d’oxidació de l’halogen és -1.( El fluorés
sempre -1, els altres halògens poden ser positius quan es combinen amb
l’oxigen o amb un halogen més electronegatiu).
6. La suma algebraica dels números d’oxidació dels àtoms de la molècula
és zero, i si es tracta d’un ió, igual a la càrrega de l’ ió.

8

U7 Fórmules i nombres d’oxidació
1
H
±I
Li
+I

2

3

4

5

13

14

15

16

17

Be
+II

B
+III
-III

C
+II
+IV

O
-I
-II

F
-I

Na
+I

Mg...