Introducció Epistemològica: Història, Diversitat I Relativitat Cultural

Manuel Hernández Cabezo





Introducció epistemològica: Història, diversitat i relativitat cultural



Abans d'introduir-nos a fons en l'assignatura d'història hem de tenir present tota una sèrie de condicionaments epistemològics que ens ajudaran a situar-nos i a treballar millor els continguts. A www.diccionari.cat trobem la següent definició:
epistemologia
[del gr. epistḗmē 'saber,coneixement', der. de epístamai 'saber, conèixer', i -logia]
f FILOS Ciència que tracta dels mètodes, fonaments i valor del coneixement.
[pic] e_pis_te_mo_lo_gi_a.

Es tracta doncs de conèixer quins mètodes i fonaments podem fer servir per posar en valor el coneixement històric. Després d'una sèrie de lectures proposades som capaços d'adonar-nos que tota aproximació històrica és com amínim complexa i que s'ha de fer des de diversos punts i amb diverses consideracions, per poder copsar millor la totalitat dels fets històrics. La lectura de Gerorges Duby ens serveix per adonar-nos que la objectivitat en l'estudi històric no existeix, sempre hi ha condicionaments personals o exteriors (com els mètodes) que ens condicionen aquest estudi fent-lo subjectiu. Això no treu que puguem exigira l'historiador un esforç en la cerca de certa “objectivitat” i sobretot que sigui sincer. Que no parli d'allò que suposa sinó del que sap. Ens introdueix també les dues grans visions o concepcions sobre la història. Ens parla del discurs nominalista, que és un discurs del present sobre un passat que anomena o “inventa” segons els propis interessos, confrontat amb la visió realista on s'afirmaque el passat és una realitat que es vol restaurar i que és possible construir un saber positiu de la història tenint en compte el límit que no es pot explicar tot. Així doncs, la tria d'uns fets i no d'altres, l'omplir llacunes que l'historiador va trobant segons el que podria haver sigut, o la mateixa manera de fer-se preguntes sobre un fet concret ens reafirma en la posició de la subjectivitat.La història no és una ciència exacta i hem de demanar a l'historiador que sigui ètic, tant en la manera de fer servir les fonts històriques com en la manera d'explicar els fets. Entenem que el passat existeix però que la història com a fet discursiu no existeix fins que l'historiador no construeix aquest discurs.

Tampoc hem d'oblidar que Europa inicia durant el sXVI una onada colonialista empesaper diversos motius, un d'ells és el component racial. Europa es situa en tota una sèrie de perjudicis racials i comença a expandir-se pel món. Amb la fase imperialista del s.XIX i XX culmina un procés de dominació mundial. Els europeus senten que pertanyen a una societat superior i que hi ha societats inferiors a les que s'ha d'ajudar o salvar. El text de Pelai Pagès és revelador en aquestsentit, fent que ens qüestionem la validesa d'aquestes “ulleres” europees que fan que tota aproximació a la realitat, als fets històrics, els fem des d'una suposada preeminència i superioritat; des d'una perspectiva lògica, que és fruit de la nostra evolució històrica, però menystenint als pobles de discurs mític. Fins i tot hem comés l'error de dedicar molt temps a estudiar pobles, o altrescultures, no des del fet cultural, o d'allò que els determina com a poble, sinó des de falses fronteres creades en aquells anys de colonització. Una falsa segmentació per fer l'estudi que ens ha dut en molts casos a l'error. Com diu el propi Pagès “la historia de las sociedades precapitalistas es la historia de la diversidad, de la multiplicidad de líneas de evolución, donde, ciertamente, puedenobservarse amplios conjuntos de evolución unificables en un solo modelo, pero donde en ningún caso ni un solo modelo es universalizable.”.Haurem de deixar de pensar que la història europea és la millor i motor de la història del món. De la mateixa manera que haurem de posar l'èmfasi en estudiar i entendre les altres cultures de manera cultural i no tan sols en termes econòmics o de progrés entès pel...