Isabel II

LES CONSTITUCIONS D'ISABEL II
–

–

–

–

–

–

–

El Regne constitucional d'Espanya fou l'estructura política de monarquia constitucionalque
adoptà la Monarquia Espanyola després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la
promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Acabada la Guerra del Francès (1808-1814) el retorn al tron de Ferran VII de Castella
suposà laderogació de la Constitució Espanyola de 1812 elaborada a les Corts de Càdis i la
restitució de la monarquia absoluta borbònica.
La mort de Ferran VII de Castella el 29 de setembre de1833 i l'esclat del conflicte successori
entre la seva filla Isabel de Borbó i el seu germà Carles Maria Isidre de Borbó oferí als
liberalsla possibilitat d'instaurar novament una monarquia constitucional a Espanya.Carles Maria Isidre de Borbó, autoproclamat Carles V, va rebre el suport dels partidaris de
la continuació de l'absolutisme, mentre els liberals recolzaren a la menor d'edat Isabel
proclamant-la Isabel II d'Espanya.
Durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya s'establí la regència de la seva mare, Maria
Cristina de Borbó; en arribar a la majoria d'edat la personalitat de la Reina Isabel, ambun
caràcter acriaturat, sense dots per al govern i pressionada en tot moment per la Cort,
especialment per la seva pròpia mare i els generals Narváez,Espartero i O'Donnell, va
impedir que el degut trànsit de l'Antic Règim a un model liberal culminés, de manera que el
regne d'Espanya va arribar a l'últim terç del segle XIX en condicions clarament
desfavorables respecte a altres potèncieseuropees.
Per resolució de les Corts Generals i davant el fracàs de la Regència d'Espartero el 1843 es
van succeir diversos períodes caracteritzats per un intent modernitzador d'Espanya que es va
veure contingut, però, per les tensions internes dels anomenats "liberals", la pressió que van
seguir exercint els partidaris del absolutisme més o menys moderat, les guerres successòries
iniciades pelscarlins, els governs totalment influïts per l'estament militar i el fracàs final
davant les dificultats econòmiques i la decadència de la Unió Liberal.
Tot plegat van portar al regne d'Espanya a l'experiència del Sexenni Democràtic i la
proclamació de la Primera República Espanyola.

Minoria d'edat d'Isabel II:
–
–
–

–

–

–

Durant el regnat de Felip V de Castella s'haviaestablert l'exclusió de les dones en la línia
successòria mitjançant l'anomenada Llei Sàlica.
Aquesta norma havia estat revocada el 1789 per Carles IV de Castella mitjançant un decret
que no va arribar a promulgar.
1830, mitjançant la Pragmàtica Sanció, Ferran VII de Castella el va elevar al rang de llei,
però això no va ser obstacle perquè el seu germà Carles Maria Isidre de Borbó reclamés elsseus drets a la Corona d'Espanya. Ferran VII havia previst la controvèrsia que s'endevinava
i, volent el tron per a la seva filla primogènita, va nomenar regent a la seva esposa Maria
Cristina i va desterrar al seu germà Carles.
Abans de morir la futura regent havia aconseguit separar els militars partidaris de Carles
dels llocs prominents de l'exèrcit i s'havia garantit el suport dels liberals al'exili, així com el
de França i Anglaterra.
No obstant això Carles es va autoproclamar rei l'1 octubre de 1833 amb el nom de Carles V,
comptant amb el suport de la corona portuguesa i el silenci còmplice d'Àustria, Prússia i
Rússia.
Les tropes espanyoles van envair Portugal en un intent de castigar el suport al carlisme però
amb la mediació d'Anglaterra Carles es va haver d'exiliar a GranBretanya, d'on escaparia en
1834 per presentar-se a Navarra per cabdellar laPrimera Guerra Carlina.

–
–
–

–

–
–

Paral·lelament a Europa s'estaven produint importants canvis.
El rei Guillem IV del Regne Unit inicià profundes reformes liberals i el Parlament britànic
esdevingué el veritable motor polític de la vida política del país.
Després de la derrota d'Espanya a la batalla...