jejeje

TEMA 4: EL MOVIMENT OBRER.
1.1. D’artesans a proletaris.
La llibertat de producció, va permetre la creació de noves manufactures al marge de qualsevol reglamentació gremial, els antics artesans van perdre tots els privilegis. Els treballadors d’aquestes noves manufactures eren llauradors especialmente artesans arruinats perquè no podien competir amb la introducció de les novesmàquines. Es transformaren en proletaris sense cap més propietat que la seua prole, necessitaven faena i eren contractats pel propietari del taller o de la fàbrica per cumplir la jornada laboral a canvi d’un salari. El treball assalariat va anar configurant una nova classe obrera que es va consolidar quan va començar l’era de lafàbrica. Es va establir un nou ordre laboral: jornades de fins a 15 hores, un ritme de treball constant i sense descans, també aplicat a dones i xiquets, una disciplina dura i uns salaris baixíssims. El procés de mecanització va portar a l’atur amplis sectors de treballadors manuals. L’atur, els salaris baixos, les jornadesesgotadores i la dura disciplica laboral van generar una conflictivitat creixent.
1.2. Els primers conflictes i el luddisme.
Els primers conflictes van provocar la creació d’associacions de treballadors. La intervenció governamental va prendre un caire repressiu. Les associacions obreres van acabar sent prohibides tant a França com a Anglaterra.Es van desenvolupar moviments radicals que propugnaven reformes democràtiques i reclamaven drets i llibertats. L’exèrcit va reprimir amb violencia una manifestació de treballadors que es queixaven de l’amplada dels nous telers per a fabricar calces, que els obligaven a treballar més pel mateix salari i com a protesta, van ser incendiats més de 60 telers. Es va asociar a un dirigent, el capità NedLudd. El luddisme es va escampar per les regions industrialitzades d’Anglaterrai pel continent europeu. Va ser perseguit governamentalment i va entrar en declivi a partir del 1817, es va reactivar al camp anglés amb atacs a les màquines de batre.
1.3. El socialisme utòpic.
Van denunciar les injustícies del nou sistema i van pensar altres formesd’organitzar la societat. Van ser propostes innovadores que van configurar el que seria conegut com a socialisme utòpic. Alguns consideraven que la igualtat social només es podía assolir per mitjà de l’acció violenta d’una minoría. Però la majoria creía en una transformació social pacífica a través de la difusió de les idees, de l’educació i de l’exemple. Charles Fourier va defensar lacreació dels falanseris, agrupacions comunitàries on la propietat era col·lectiva i on homes, dones i xiquets compartien totes les tasques. Étienne Cabet va diseñar Icària, un país on s’acomplia el somni comunista d’una igualtat social completa, un projecte que va intentar realitzar, sense èxit, a Amèrica. Robert Owen va defensar l’organització dels treballadors en cooperatives sense propietaris nisalaris i la va a a dur a la pràctica en la seua fàbrica textil, fins que les pressions del govern i dels empresaris el van obligar a traslladar-se a Indiana.
1.4. El naixement del sindicalisme.
1. Els obrers van sentir la neccesitat de crear organitzcacions pròpies, independents dels grups burgesos. Es van anar constituint agrupacions estables de treballadors.
2. El primer tipusd’organització obrera van ser les societats de socors mutu. Actuaven com a societats de resistència i moltes vegades estaven formades per antics artesans. Ajudaven els treballadors en cas de malaltia o atur i van organitzar les primeres vagues. Van aconseguir l’abolició de les Combination Acts i la consolidació del dret d’associació. Van crear l’Associació Nacional per a la Protecció del Treball,...