joc psicomotricitat

















































INDEX


I. INTRODUCCIÓ.................................................................................. pàgina 3

II. SESSIÓ DE PSICOMOTRICITAT...................................................... pàgina 4 – 10
- NOM DE LA SESSIÓ
- OBJECTIUS
- EDATS DELS INFANTS
- NÚMERO DE NENS/ES A L'AULA- ESPAI ON ES FARÀ
- FUNCIONS DE L'EDUCADOR
- TEMPORITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS
- DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT
- MATERIALS
- OBSERVACIÓ / AVALUACIÓ

III. CONCLUSIÓ...................................................................................... pàgina 11

IV. BIBLIOGRAFIA ….............................................................................. pàgina 121.- INTRODUCCIÓ
Bases teòriques de la psicomotricitat
Durant els anys 60 es va desenvolupar la teoria i la tècnica de la psicomotricitat aplicades a l´educació. Grans autors com Freud, Wallon, Piaget,... varen treballar en el desenvolupament i en la maduració psicològica dels infants.
Durant els anys 70 tots els estudis teòrics es portaren a la pràctica en elscentres escolars. Abans les escoles s´havien centrat en els continguts curriculars, tenint en compte que es considerava que els aspectes motors dels infants es treballaven fora de l'escola (amb la família, al carrer, a les places, als parcs i solars...). Avui en dia, amb el canvi de vida social, l´entorn urbà i els perills que això implica, no facilita el treball motor dels infants. Aucouturier iLapierre, proposen el desenvolupament integral, que tingui present les necessitats psicomotrius dels infants. Per a ells, l´activitat motora reforça el progrés intel·lectual dels nens i nenes. D´ençà de l´any 1968 es va crear la societat francesa d'Educació i Reeducació Psicomotriu, i actualment hi ha moltes organitzacions internacionals i nacionals sobre la psicomotricitat i la seva pràctica.La pràctica psicomotriu
La pràctica psicomotriu proposa que els infants manifestin les seves necessitats motrius, les seves pulsions íntimes. Es treballa a partir de la seva activitat motriu espontània, del joc simbòlic, de la superació de nous obstacles i la realització de circuits i rituals psicomotrius. El joc espontani té una importància cabdal en la pràctica psicomotriu. L'acció delseducadors durant la sessió psicomotriu es limita a una preparació prèvia dels espais i materials, a un ritual d'entrada i conversa de gran grup, a una presentació dels espais, a unes reflexions sobre seguretat i normes, i a un recull de pensaments i experiències al final de la sessió. Es tracta de fer de mediador, d'ajudar als alumnes a que coneguin millor les seves capacitats, les seves sensacions i lesreaccions espontànies i puguin així valorar el plaer sensoriomotor i el plaer del moviment amb grup.
Continguts de la pràctica psicomotriu
La psicomotricitat permet la maduració neurològica mitjançant el moviment.
La socialització de l'infant mitjançant el joc, les relacions socials i la imaginació.
Treballar tot el seu esquema corporal i totes les emocions que rep, gràcies a la pràcticapsicomotriu. Es treballa la creativitat, amb el joc simbòlic i amb els materials a l´abast: coixins, teles, cordes, espatlleres, matalassos, boles, titelles,...
Ajuda a solucionar trastorns i problemes com: la hiperactivitat, el baix to muscular, la dificultat per expressar-se verbalment,..
Es molt important el moviment per aconseguir la maduresa psicofísica de la persona, és a dir, ajuda aldesenvolupament físic, psíquic i intel·lectual (comunicació, socialització, acció, creativitat...) tot això obrint-lo al pensament operatiu a partir de l´escolta de la seva expressivitat motriu de l'activitat espontània.

Amb tot això aconseguirem una maduració afectiva, i conseqüentment una calma emocional, un ordenament satisfactori i estructurar les seves necessitats més primàries, així és...