John locke

L’EMPIRISME


JOHN LOCKE (1632-1704)


1.- Locke i el seu temps.


2.- Biografia.

John Locke era metge i va viure entre 1632 i 1704, un període que des del punt de vista intel·lectual i polític és d’una gran agitació a Anglaterra i arreu d’Europa.

Locke va estar al centre mateix d’aquests canvis, especialment a partir dels
quaranta anys, quan abandonà Òxford pervincular-se a la casa de Lord Ashley
Cooper, futur comte de Shaftesbury, fundador del partir liberal [whig]. Va ser amic del físic Robert Boyle (1627-1691), del gran metge Thomas Sydenham (amb qui col·laborà) i d’Isaac Newton. Va tenir breument, fins i tot, responsabilitats ministerials quan Shaftesbury arribà al poder sota el regnat de Carles II d’Anglaterra, però això no fou obstacle per publicarescrits hostils a la vegada a Carles i al seu germà Jaume II, contra els quals conspirà.

Viatjà a França tres vegades durant la dècada de 1670 (1672, 1675 i 1679 – quan va estar quasi un any a Montpeller, ciutat famosa per la seva facultat de medicina – cosa que li permeté conèixer un gran nombre de savis i filòsofs i finalment, l’any 1683 després que els instigadors del complot dit de Rye Houseintentaren sense èxit assassinar Carles i Jaume, es va veure obligat a exiliar-se a Holanda, on va escriure tres textos majors: la CARTA SOBRE LA TOLERÀNCIA (sobre la tolerància religiosa), els DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL (sobre la constitucionalitat dels governs) i, especialment, la seva obra més important: ASSAIG SOBRE L’ENTENIMENT HUMÀ sobre els fonaments filosòfics del coneixement.L’hivern de 1670-1671 marcà un punt d’inflexió en la vida i en el pensament de
Locke: arribà a la conclusió segons testimonia, J. Tyrrell, un contemporani seu, que «els principis de la moral i de la religió revelada» no podien ser establerts
sòlidament si prèviament no s’havia «examinat la nostra capacitat de veure quins objectes són al nostre abast o per sobre de la nostra comprensió». Intentarexplicar ‘com coneixem’ (val a dir, el problema de la capacitat humana de coneixement) és una de les preocupacions centrals de l’empirisme.

Retornat a Anglaterra després de la destitució de Jaume II, amb la ‘Gloriosa
Revolució’ de 1688 que significà el triomf de la monarquia constitucional, Locke
continuà escrivint fins a la seva mort sobre temes de filosofia i religió, sense que aquests dos temesesgotessin la seva formidable capacitat de reflexió. Donà, per exemple, consells econòmics als membres del govern britànic i fou secretari de l’oficina de comerç i colònies entre 1696 i 1700.

3.- Les seves obres.

- La llei de la naturalesa (1664).

- Carta sobre la tolerància (1689).

- Assaig sobre l’enteniment humà (1690).

- Segon tractat sobre el govern civil (1690).

-Pensaments sobre l’educació (1692).

- La racionalitat del cristianisme (1695).



4.- El seu pensament filosòfic.

4.1.Teoria del coneixement: l’empirisme.

Locke considera que tots els nostres coneixements provenen de l’experiència, d’ella se’n deriven i a ella es redueixen, per la qual cosa no existeixen idees innates. Tots els nostres coneixements es fonamenten en les idees i no podenultrapassar-les.

En l’«Epístola al lector» que enceta l’ASSAIG SOBRE L’ENTENIMENT HUMÀ, Locke diu: «tot aquell qui no es conformi amb la capsa de les almoines i no content amb viure peresosament de les sobres de les opinions rebudes com un captaire, posi la seva ment a treballar amb la finalitat de descobrir i de seguir la veritat, trobarà la satisfacció del caçador, sigui el que sigui el que trobi;a cada moment de la seva recerca recompensarà el seu esforç amb alguna delícia i tindrà tota la raó de pensar que el seu temps no fou malgastat, tot i que no pugui presumir de grans troballes».

Per a un empirista la funció de la filosofia no és resoldre el problema del coneixement sinó plantejar-lo d’una manera més clara, prescindint de conceptes confusos que hem rebut com si fóssim...