kant

COMENTARI RESOLT DE KANT
“És indubtable que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència. Car, ¿com podria deixondir-se la nostra facultat de conèixer sinó mitjançant objectes que afecten els nostres sentits i que ara produeixen per ells mateixos representacions, adés posen en marxa la capacitat de l’enteniment per comparar aquestes representacions, per enllaçar-les o destriar-les ielaborar així la matèria bruta de les impressions sensibles, amb vista a un coneixement dels objectes denominat experiència? Per tant, en l’ordre temporal, cap coneixement precedeix l’experiència i tot coneixement comença amb ella.
Però encara que tot el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no per això tot ell en procedeix. En efecte, podria esdevenir-se que el nostre coneixement empíric fosuna composició del que rebem mitjançant les impressions i del que la nostra facultat de conèixer produeix (simplement motivada per les impressions) a partir d’ella mateixa.”

Kant, Introducció de la Crítica de la Raó Pura, B1


Immanuel Kant (1724-1804) viu de ple el segle XVIII europeu, el Segle de les Llums, i com a fill del seu temps ell n’és un dels màxims exponents a Alemanya. No nomésserà un il·lustrat en el sentit d’abastar el coneixement des de molts dels seus àmbits, científic, filosòfic, polític o religiós, sinó que en serà plenament conscient i escriurà una de les obres més importants per esbrinar en què consisteix la Aufklärung. El seu llibre Resposta a la pregunta: què és la Il·lustració? s’ha convertit en un dels principals referents per entendre aquest període de lamodernitat.
De forma breu, Kant respon que la Il·lustració consisteix en què la humanitat aconsegueix la seva majoria d’edat, és a dir, que obté el poder de decidir per si mateixa i no dependre de ningú: autonomia, llibertat, raó són els principals conceptes que assigna a l’època il·lustrada i són precisament alguns dels conceptes que conformen la seva descomunal filosofia.

Els primers escritsque Kant va publicar estan dedicats a temes científics. Se sap que va ser la influència d’un professor seu el que el va fer interessar per les teories de Newton, que jugarà un paper fonamental en la seva filosofia, ja que la física i la matemàtica seran les dues disciplines que han aconseguit progressar des dels seus inicis (no com la metafísica) i establir-se de fet com a ciències. La física ila matemàtica són precisament les ciències que va cultivar Newton.

Kant emprava la filosofia racionalista de Leibniz en les seves pròpies teories. La influència racionalista també li ve dels anys de formació. La tendència filosòfica de la universitat alemanya era racionalista, sobretot del principal representat alemany del racionalisme, Leibniz, que havia fet escola i un del seus seguidors,Cristian Wolff, n’era un dels màxims representants. Es pot dir, per tant, que Kant era un metafísic racionalista en els seus orígens.

A més de la influència de Newton i del racionalisme, el pensament kantià va ésser marcat per l’empirisme de Hume. Segons explica el mateix Kant, va ser la lectura de Hume la que el va fer despertar del seu “somni dogmàtic”, de la seva creença, com a bon racionalista,que la raó ho podia aconseguir tot sense la intervenció de l’experiència sensorial. La filosofia escèptica de Hume, desmuntant tots els arguments racionalistes per no tenir base empírica, varen fer entrar a Kant en una llarga reflexió per redreçar les seves teories filosòfiques, sobretot per salvar la metafísica del foc a on l’abocava Hume, però també per donar-li un paper a l’experiència en laseva teoria del coneixement que configurarà a la Crítica de la raó pura.
Gràcies a Hume, per tant, Kant produirà finalment la síntesi entre el racionalisme i l’empirisme i l’ajudarà a construir la seva filosofia transcendental, tal i com el mateix Kant l’anomenarà.

Per acabar aquesta contextualització de la filosofia kantiana, convé assenyalar la importància dels seus escrits morals i...