La bogería -narcís oller
Páginas: 14 (3439 palabras)
Publicado: 28 de abril de 2011
La Bogeria de Narcís Oller
Introducció
L’epopeia
Text narratiu de transmissió oral ( surt una línia evolutiva.
Les cròniques històriques es fan orals, però també hi trobem escrites, això ho entenem com historia o element èpic.
La historia es en prosa perfectament escrita i es un gènere que ens transmet la veritat en un període de temps.
No es a partir de l’epopeia sinó que també apareixel romanç (tradició oral o escrita)
Aquest segueix un procés que no fa tan evident a l’epopeia: element al·legòric i pretén ser didàctic. Les cròniques històriques també volien ser didàctiques.
Desprès arriba la novel·la la qual és versemblant, és a dir, el que explica no es veritat, però podria passar.
En realitat l’única diferencia que hi ha entre aquests dos generes es aquestacaracterística: la versemblança. (però tenen el mateix punt d’origen)
La novel·la té un lligam amb la realitat i es una creació catalana que s’inventa al S. XV.
La primera novel·la va ser Tirant Lo Blanc (1490 1º edició), però desprès, aquestes van sofrir una gran crisi així que no en fan de noves; fins al S. XIX que tornen a enganxar-nos amb les novel·les històriques.
S. XVI-XVII-XVIII és l’època endecadència, fins a finals del S. XIX que comença a sorgir d’altres.
Problemes lingüístics
En aquella època trobem problemes lingüístics ja que no sabien quina llengua utilitzar per escriure perquè no ni hi havia cap model.
Van pensar d’utilitzar la del S.XV, però al final no van optar per aquesta solució ja que la novel·la perdria la seva característica fonamental que és la versemblança, no tindriacap connexió amb la realitat.
Un altre grup volien que es fes amb la llengua del moment (S. XIX), per aquesta raó la llengua, en aquell instant, necessitava pràctica i una consolidació bàsica per poder dur a terme aquell llenguatge a la novel·la ja que ho requereix.
El segon problema d’aquesta tardança a fer novel·les eren les editorials del S. XIX ja que la llengua no té un granreconeixement perquè la majoria de població era analfabeta. Editar llibres en català no és rendible per això no volen editar, no és un bon negoci.
I per tercer, no hi ha un públic lector; les classes populars eres catalanoparlant.
Com hi havia decadència la gent llegia lectures d’altres llengües, encara que fos un sector petit.
La literatura costumista
S. XIX comença haver unes novel·les històriquescentrades en realitats molt llunyanes.
El que es consolida al S. XIX va ser la literatura costumista (literatura sobre els costums de la gent) que prové de la tradició del pobla la qual podem dir que poden ser de dues maneres: octoctona i tradició més culta.
Els personatges, necessàriament, havien de parlar català. Ja que representaven els costums catalans. (ja entre com a model lingüístic)Els quadre de costums es una manifestació representativa d’aquest gènere, de totes formes no la podem relacionar amb una novel·la ja que no te cap conducte ni fil argumental (evolució narrativa) per poder seguir-la. Aquests quadres de costums es presenten per entregues a traves de periodistes o escriptors (diaris)
El segon tret d’aquest gènere es que n’hi ha moltes descripcions amb moltsdetalls de tal manera que ens podem fer una imatge perfectament.
El tercer tret és el narrador que intervé, també introdueix molts diàlegs.
Succedani de novel·la ( hi ha un element per diferenciar-los:
La novel·la té uns personatges irrepetibles en canvi els quadres de costums tendeix a una cerca simplificació i redueix la societat a uns individus.
Redueix la vida real a unes escenes amb moltsdetalls i amb uns tipus (personatges xD)
Els resultats ( fa veure la part humana (costums socials i populars), els espais (carrers, places d’una ciutat, es centra en determinats personatges...
La novel·la realista
La Restauració Borbònica (època feliç dels costums)
A finals de S. XX els barris es transformen i això fa que apareguin noves classes socials i també apareixen noves corrents...
Introducció
L’epopeia
Text narratiu de transmissió oral ( surt una línia evolutiva.
Les cròniques històriques es fan orals, però també hi trobem escrites, això ho entenem com historia o element èpic.
La historia es en prosa perfectament escrita i es un gènere que ens transmet la veritat en un període de temps.
No es a partir de l’epopeia sinó que també apareixel romanç (tradició oral o escrita)
Aquest segueix un procés que no fa tan evident a l’epopeia: element al·legòric i pretén ser didàctic. Les cròniques històriques també volien ser didàctiques.
Desprès arriba la novel·la la qual és versemblant, és a dir, el que explica no es veritat, però podria passar.
En realitat l’única diferencia que hi ha entre aquests dos generes es aquestacaracterística: la versemblança. (però tenen el mateix punt d’origen)
La novel·la té un lligam amb la realitat i es una creació catalana que s’inventa al S. XV.
La primera novel·la va ser Tirant Lo Blanc (1490 1º edició), però desprès, aquestes van sofrir una gran crisi així que no en fan de noves; fins al S. XIX que tornen a enganxar-nos amb les novel·les històriques.
S. XVI-XVII-XVIII és l’època endecadència, fins a finals del S. XIX que comença a sorgir d’altres.
Problemes lingüístics
En aquella època trobem problemes lingüístics ja que no sabien quina llengua utilitzar per escriure perquè no ni hi havia cap model.
Van pensar d’utilitzar la del S.XV, però al final no van optar per aquesta solució ja que la novel·la perdria la seva característica fonamental que és la versemblança, no tindriacap connexió amb la realitat.
Un altre grup volien que es fes amb la llengua del moment (S. XIX), per aquesta raó la llengua, en aquell instant, necessitava pràctica i una consolidació bàsica per poder dur a terme aquell llenguatge a la novel·la ja que ho requereix.
El segon problema d’aquesta tardança a fer novel·les eren les editorials del S. XIX ja que la llengua no té un granreconeixement perquè la majoria de població era analfabeta. Editar llibres en català no és rendible per això no volen editar, no és un bon negoci.
I per tercer, no hi ha un públic lector; les classes populars eres catalanoparlant.
Com hi havia decadència la gent llegia lectures d’altres llengües, encara que fos un sector petit.
La literatura costumista
S. XIX comença haver unes novel·les històriquescentrades en realitats molt llunyanes.
El que es consolida al S. XIX va ser la literatura costumista (literatura sobre els costums de la gent) que prové de la tradició del pobla la qual podem dir que poden ser de dues maneres: octoctona i tradició més culta.
Els personatges, necessàriament, havien de parlar català. Ja que representaven els costums catalans. (ja entre com a model lingüístic)Els quadre de costums es una manifestació representativa d’aquest gènere, de totes formes no la podem relacionar amb una novel·la ja que no te cap conducte ni fil argumental (evolució narrativa) per poder seguir-la. Aquests quadres de costums es presenten per entregues a traves de periodistes o escriptors (diaris)
El segon tret d’aquest gènere es que n’hi ha moltes descripcions amb moltsdetalls de tal manera que ens podem fer una imatge perfectament.
El tercer tret és el narrador que intervé, també introdueix molts diàlegs.
Succedani de novel·la ( hi ha un element per diferenciar-los:
La novel·la té uns personatges irrepetibles en canvi els quadres de costums tendeix a una cerca simplificació i redueix la societat a uns individus.
Redueix la vida real a unes escenes amb moltsdetalls i amb uns tipus (personatges xD)
Els resultats ( fa veure la part humana (costums socials i populars), els espais (carrers, places d’una ciutat, es centra en determinats personatges...
La novel·la realista
La Restauració Borbònica (època feliç dels costums)
A finals de S. XX els barris es transformen i això fa que apareguin noves classes socials i també apareixen noves corrents...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.