La bogeria

La necessitat d´un mètode

El Discurs del mètode, l´obra més coneguda de Descartes, comença amb una afirmació molt simptomàtica: tot i que la raó és la cosa millor repartida que hi ha al món, entre els humans regna el desacord i la controvèrsia.

Com és possible, afirma el filòsof francès, que tenint tothom la mateixa capacitat de raonar, cadascú afirma coses diferents?

La causa rau en elfet que no és prou disposar d´un bon enteniment, el més important és aplicar-lo i utilitzar-lo bé. Si existís una normativa que fos assumida per tothom, possiblement s´acabarien les diferències que enfronten els homes en diferents àmbits, sobretot en la ciència.

El mètode és la solució que proposa Descartes. El mètode és un conjunt de regles o normes per dirigir la nostra raó, que si esrespecten, a més d´augmentar el nostre coneixement, evita la possibilitat de cometre errors.

Aquest mètode s´inspira en els raonaments de la matemàtica. Els raonaments matemàtics es caracteritzen per la seva certesa i evidència. Són aquestes característiques les que Descartes vol generalitzar a la resta de les ciències.

Les matemàtiques no només han de ser el model de racionalitat que han d´imitarles altres ciències, sinó que els seus raonaments són la forma autèntica i natural de procedir de la raó. La raó, per tant, és per essència raó matemàtica.

L´ús matemàtic de la raó només s´ha desenvolupat en l´aritmètica i en la geometria fins ara. Segons Descartes, totes les ciències són susceptibles d´assumir aquest ús de la raó.

El mètode és la manifestació més fidel de l´ús matemàticde la raó. La seva acceptació per totes les ciències significaria que la raó s´aplicaria i actuaria de la mateixa forma en tots els àmbits del saber.

Aquesta extensió del mètode matemàtic a totes les ciències es coneix amb el nom de matematicisme.

A la segona part del Discurs del mètode, presenta les quatre regles del seu mètode:

1ª regla: s´extableix l´evidència com a criteri de veritat.L´evidència es defineix per dos trets essencials: claredat i distinció.

2ª regla: consisteix a dividir les qüestions tant com es pugui fins arribar a les naturaleses simples, elements indivisibles més enllà dels quals no podem anar.

3ª regla: és el pas dels elements més simples als elements més complexos (deducció).

4ª regla: s´aconsella examinar amb molta atenció la cadena deductivaresultant de l´aplicació de la tercera regla per estar del tot segurs que no s´ha comés cap error i res no s´ha oblidat.

Evident, segons Descartes, és tot allò que no es pot posar en dubte. No hi ha possibilitat per admetre cap coneixement com a vàlid entre la certesa absoluta i la ignorància. Descartes no accepta l´existència d´un coneixement simplement probable.

Clar és el concepte oposat afosc. És allò que es presenta d´una forma indubtable a una intel·ligència atenta. Distint és l´oposat a confús. Una cosa és distinta si està clarament i perfectament delimitada i aquesta delimitació serveix per diferenciar-la de totes les altres coses.

Les naturaleses simples són captades per la intuïció. La intuïció és una visió de caràcter intel·lectual, no empíric, simple i immediata. És lacaptació d´una cosa clara i distinta, una captació que cap dubte no admet (exemple: 2+2=3+1).
Descartes definirà deducció com l´operació intel.lectual per la qual s´infereix una cosa d´una altra (3ª regla). Una deducció és una cadena d´intuïcions. La deducció ens permet passar de l´evidència d´una intuïció a l´evidència d´una altra intuïció (exemple: 2+2=3+1; 2=3+1-2; 0=3+1-2-2)

En opiniódel francès, intuïció i deducció seran els dos únics camins certs per a la ciència.

El coneixement per tant només necessita de la raó per desenvolupar-se, no li cal l´ajut dels sentits. La raó és autònoma i autosuficient, descobreix per si mateixa les veritats primeres (naturaleses simples) a partir de les quals per deducció serà possible descobrir totes les altres veritats.
L´epistemologia...