La Bogeria

La bogeria, de Narcís Oller

Al 1870 fou destronada la reina Isabel II- que va abdicar a favor del seu fill Alfonso XII, futur rei d'Espanya -, ja que a meitats dels anys 1860, el descontent vers la monarquia d'Isabel II en els ambients populars, polítics i militars era patent. Després de la revolució del 1868 es va establir un Govern provisional, on Serrano fou nomenat reiregent, i el català general Prim, que venia d’una llarga carrera militar ascendent, cap del govern.
El catalanisme sorgeix a partir d’ideals de la Renaixença, de caire polític, que acompanyat del moviment obrer molt present a Barcelona, guia i dirigeix la vida social i política catalanes.
Un any més tard, Prim és assassinat i en poc més de sis anys l’Estat espanyol coneix una monarquiaconstitucional liderada pel rei estranger Amadeu I - que abdicà per fugir de l’inestable situació d’Espanya - i també una república per primera vegada a la seva història.
Aquest sexenni ( 1868-1874 ) fou l’etapa més democràtica del S. XIX però a l’hora la més inestable, i és per això que la república va ser realment breu i un total fracàs
Fou d’aquesta manera com, al 1874 i després de diversos conflictes,s’acabà proclamant a Alfons XII Borbó, rei d’Espanya.

 
La bogeria, de Narcís Oller, és fàcilment divisible en els tres grans blocs de l’estructura bàsica de qualsevol text o novel•la.
D’entrada, podem incloure els capítols I, II i III dins la introducció, de manera que dins aquesta trobem una detallada descripció dels personatges principals i les bases de la teoria determinista en que Olleres basa per apropar-se a la literatura naturalista.
En la introducció apareixen l’Armengol i el narrador, que es burlen d’en Daniel, sense cap tipus de mala intenció, i també en Giberga, que és el fill metge de la família del Serrallonga.
En Daniel – protagonista de la novel•la - durant tota la introducció, provoca un seguit d’escenes violentes o que queden fora de lloc, com per exemplel’enfrontament amb el guàrdia civil, que acaba amb l’empresonament del protagonista, o la insana obsessió que pateix vers el general Prim.
Oller també parla del pare – que fou tractat pel Giberga després d’intentar suïcidar-se – i de les germanes d’en Daniel a fi de mostrar l’herència i el medi del protagonista, ja que opina que són els únics factors que condicionen les persones.
Dins el desenvolupament,se situarien els capítols IV, V, VI i VII.
Tot i ser la part de la novel•la on es desenvolupa tota la trama, en Daniel no apareix fins l’últim capítol d’aquest apartat.
Durant aquests capítols, tots els personatges que apareixen opinen sobre l’actitud d’en Serrallonga havent-hi dos postures principals: en Giberga i son pare, els dos metges de la trama, que el tracten de boig, mentre que la restade personatges, en general, el consideren un punt trastocat però divertit, lluny de la insània i la demència.
El Daniel va conèixer el seu ídol essent diputat a Madrid, i quan Prim fou assassinat, el seu comportament es radicalitzà encara més.
Les germanes, amb la mateixa actitud envejosa i cruel que sempre havien tingut, continuen fent la vida impossible a en Daniel, i aquest segueix caient enles seves provocacions. Aquesta situació acaba en un judici per l’herència del pare mort.
En els següents capítols ja s’observen proves concloents de la bogeria del personatge, de manera que tant el capítol VIII com el IX ja formarien part d’un desenllaç ple de baralles i judicis entre la família d’en Daniel.
Després d’un atac de follia que pateix en Daniel enmig del carrer, acaba tancat almanicomi Paradís, on mor tres mesos més tard.
Fins i tot quan és mort, durant el seu enterrament, continuen les disputes entre tothom que l’envoltava, més concretament provocades pel patetisme de les seves germanes.
 
El personatge que apareix primer és el narrador, que representa en certa manera el punt de vista d’Oller dins l’obra.
És un personatge compassiu, però massa innocent a vegades....