La celula

La cèl·lula: unitat d’estructura i funció
1. El descobriment de la cèl·lula i la teoria cel·lular
 Robert Hooke, Micrographia, 1665
• Observacions de teixits vegetals
• Microscopi 50 x
• Establí el terme cèl·lula (del llatí cellulae)
 Van Leeuwenhoek
• Perfeccionà les lents d’augment
• Construí microscopis senzills que arribaven a 200 x
• Observà protozous i rotífers (animàlculs),llevats, espermatozoides, glòbuls vermells i
bacteris.
- Segle XVIII
• Pocs avenços
• Lents amb aberracions cromàtiques i esfèriques
• Les cèl·lules animals no tenen parets cel·lulars, no es veien com a cèl·lules.
 Segle XIX
• Correcció d’aberracions òptiques i millora de tècniques de preparació microscòpica.
• Estudis cel·lulars més detallats i observacions d’estructures internes.
• Brown,1831, va descobrir el nucli en cèl·lules vegetals i li atribuí funcions importants.
• Schwann, 1839, establí el paral·lelisme entre teixits animals i vegetals. Va donar importància al funcionament cel·lular, que va anomenar metabolisme.
• Teoria cel·lular ( Schleiden i Schwann)
1. Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules; és s dir, la cèl·lula és la
unitat morfològica detots els éssers vius.
2. La cèl·lula és capaç de dur a terme tos els processos metabòlics necessaris per mantenir-se en vida; és s dir, la cèl·lula és la unitat fisiològica dels organismes.
3. Les cèl·lules tan sols poden sorgir a partir d’unes altres existents (Omnis cellula ex
cellula) (Virchow, 1855)
• Purkinje, 1839, va descriure el protoplasma com el medi intern de la cèl·lula i mésendavant es va distingir entre citoplasma i carioplasma.
• Remak va descobrir la divisió directa o amitosi.
• Strasburger va observar la divisió indirecta i la va anomenar cariocinesi.
• Flemming va descobrir aquesta divisió en cèl·lules animals i la va anomenar mitosi.
• Waldeyer, 1890, va observar els cromosomes.
• Ramon y Cajal, 1899, va ampliar la teoria cel·lular al teixit nerviós.

1• Sutton i Boveri, van proposar que la informació biològica resideix en els cromosomes.
4. La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control
del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la als seus descendents; és a dir, la
cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels éssers vius.
• Resum de la Teoria cel·lular: la cèl·lula és la unitat morfològica,fisiològica i genètica
de tots els éssers vius.
• El 1892 va néixer la citologia com a ciència (kytos = cèl·lula, logos = estudi).
 Segle XX
• Millora dels microscopis:
Microscopi de llum ultraviolada
Microscopi de contrast de fases
Microscopi electrònic (Ruska, 1932)

2. El concepte de cèl·lula
Membrana plasmàtica
− Constitució

Citoplasma
Material genètic
Nutrició

− Funcions vitalsRelació
Reproducció ←

− Virus
• Alguns autors els consideren éssers vius perquè són capaços de reproduir-se, però necessiten envair una cèl·lula viva.
• No són la forma més simple de vida autònoma
• S’haurien de considerar matèria viva
• No són cèl·lules. Es diu que són una forma de vida acel·lular.

2. La forma de les cèl·lules
− Gran variabilitat de formes: arrodonides,el·líptiques, fusiformes, estrellades, prismàtiques, ....

− Cèl·lules lliures:
• Poden canviar de forma emetent pseudòpodes (ameba, leucòcit..)
• Poden tenir forma globosa (ciliats, eritròcits, limfòcits...)

− Cèl·lules unides a d’altres:
• Sense paret cel·lular rígida: la forma depèn de les tensions generades per les cèl·lules
contígües (teixit epitelial)
• Amb paret de secreció rígida: forma moltestable (bacteris, cèl·lula vegetal, osteòcits...)

2

− Relacionada amb la funció:
• Les cèl·lules musculars són allargades i fusiformes (contracció – relaxació)
• Les cèl·lules del teixit nerviós són irregulars i amb prolongacions (percepció i transmissió d’estímuls)
• Les cèl·lules de l’epiteli intestinal presenten invaginacions (augment de la superfície
d’absorció)
funció...