La discriminacio de la dona a espanya

La Discriminació de la dona a Espanya



Alguns tipus de sexismes
Sexismo contra las mujeres
El término sexismo en su uso corriente suele aludir al sexismo contra las mujeres, debido a que ésta fue la primera forma de sexismo identificada.
Coloquialmente se usa el término sexismo como sinónimo de machismo, aunque en realidad el machismo es un subconjunto del sexismo.
El sexismo contralas mujeres forma parte de la teoría feminista y, por lo tanto, de la acción en defensa de los derechos de las mujeres que promueve el feminismo.
Sexismo, machismo y androcentrismo son los factores de riesgo de la violencia contra las mujeres o violencia desde la perspectiva de género.
Sexismo benevolente
Consideran que el sexismo es ambivalente y que junto a lo que llaman forma tradicionalhostil, hay un tipo de sexismo que denominan benevolente. En el sexismo hostil, las actitudes discriminatorias están basadas en la supuesta inferioridad de las mujeres.


Diferents àmbits
Àmbit polític
Com es recordarà, a la IX legislatura, presidida por José Luis Rodríguez Zapatero, amb la finalitat, entre d’altres, d’impulsar polítiques d’igualtat entre homes i dones, va funcionar al Governespanyol durant dos anys, de 2008 a 2010, un ministeri dedicat a la igualtat.
Si ara fem una breu ullada sobre algunes informacions recents facilitades per la premsa en relació a la dona a l’àmbit polític espanyol, tenim el següent resultat:

Al Parlament català elegit el passat 25 de novembre hi ha 81 homes i 54 dones. (Al Govern català de l’anterior legislatura, hi havia 11 homes i 3 donesconselleres.)
Al Govern espanyol actual, hi ha 10 homes i 4 dones ministres.
A la Junta d’Andalusia, on hi ha una conselleria d’Igualtat, són 7 homes i 5 conselleres.
Al Govern de les Illes Balears, a més del president, hi ha 7 consellers i cap consellera.
Àmbit laboral
A Barcelona, una dona, després de treballar en la neteja d’una comunitat de propietaris a temps parcial durant 18 anys, encomplir 66 anys, va veure denegada una prestació de jubilació per no tenir el requisit mínim de cotització de quinze anys exigit per la llei espanyola. De fet la dona tenia, com diem, 18 anys cotitzats, però a jornada parcial. Un jutjat de Barcelona interessat pel cas va presentar una pregunta al Tribunal Europeu, i aquest li va respondre el 22 de novembre dient que la legislació espanyola ésdiscriminatòria respecte a la dona, atès que el treball de jornada parcial, que és el més freqüent en el cas de les dones, requereix més anys de cotització.


Anys enrere ...
Anys enrere . . .
Segle XV-XVIII : A partir del segle XV, hi va haver dones, com la francesa Christine Pizan o l’anglesa Mary Astel, que van
defensar de manera argumentada els interessos de la dona. Aquest corrent depensament, conegut com la
querelle des femmes, va insistir a considerar causants de la situació de la dona els condicionaments
socials i no pas els biològics. També va reivindicar l’accés a l’educació i a la cultura per a superar la
subordinació femenina. Aquest tipus de protesta va continuar fins a la fi del segle XVIII.
La dona era protagonista de les manufactures tèxtils i responsable delsfills i la llar.
El matrimoni era una elecció paterna , és a dir , els pares de la dona escullien el marit per a ella.
La solteria estava mal considerada, i era habitual que les solteres fossin les filles més petites, perquè sovint les famílies no podien fer-se càrrec del dot que les dones havien d’aportar al matrimoni.
Anys enrere . . .
Segle XIX: De treballadores a obreres
Les dones vancontinuar col·laborant de manera decisiva en la supervivència de la família però el treball industrial les va lligar a una doble jornada laboral.
Durant bona part del segle XIX, els salaris femenins van estar aproximadament un 50 % per sota dels masculins. Aquesta discriminació salarial es justificava argumentant la diferent qualificació i capacitat física d’homes i dones, però el cas és que la...