LA DONA EN EL CINEMA LA TRANSICIÓ: DE LA FLAPPER A LA SELFMADEWOMAN



LA DONA EN EL CINEMA: LA TRANSICIÓ DE LA FLAPPER A LA SELF- MADE-WOMAN











Jennifer Blat
Historia del cinema clàssic



ÍNDEX














INTRODUCCIÓ
Aquest treball està dirigit a fer una beu reflexió sobre com el cinema pretén ser el reflex de la realitat del seu moment; és més, de com el cinema reflecteix en la pantalla allò que el públic volveure.
Ni més ni menys, el cinema anirà acord a la societat del seu moment i li oferirà allò que suposadament l’espectador reclama: en moments de crisis optarà tant per donar una visió realista dels esdeveniments com oferirà a l’espectador una via de fugida de la seva fatídica realitat.
En aquest treball, vull contrastar el prototip de dona que el cinema oferia als anys 20, la flapper, i com aquestva sucumbir amb el crack del 29, entrant el cinema sonor un prototip de dona més sensual, la Self-Made-Woman, que acabaria deixant pas a la visió puritana i artificiosa per mà del “tsar del cinema”.
M’interessa especialment fer una reflexió sobre el cànon de dona ofert per la gran pantalla envers el context social del moment, com el mite femení es transforma i s’adapta segons les necessitats del’espectador.












UN NOU PROTOTIP DE DONA CONQUEREIX LA GRAN PANTALLA:
LES FLAPPERS
Els feliços anys 20

Ens trobem en una Europa sumida encara en la postguerra, una Europa colpida pels deutes, que encara percep a flor de pell els desastres que comporta la guerra mentre F. W. Murnau i el seu Nosferatu colpeixen amb força en el panorama alemany i constitueixen la culminacióde l’expressionisme.
A l’altre cantó del món però, la Primera Guerra Mundial no es percep de la mateixa manera: les armes que han provocat tantes morts a Europa han estat una gran força per l’economia americana i els deutes que ofeguen els països europeus són l’impuls d’Estats Units al ser aquests el receptor de tals deutes.
América viurà una època de gran esplendor; al ritme del charlestons’edificaran els grans gratacels de les concorregudes ciutats on una societat altament consumista comprarà automòbils i electrodomèstics a terminis mentre el swing comença a prendre forma.
En aquest efervescent i exuberant context, per al cinema també va resultar ser una època d’esplendor. El món cinematogràfic sofreix primerament una metamorfosis econòmica1; suposa el fi de l’artesania i s’iniciala era industrial dins el món del cinema. Hollywood, en un afany d’atreure les mirades a nivell mundial acollirà als directors europeus que fugen de l’ambruna europea, i a finals d’aquests anys bojos es projectarà la primera pel·lícula rodada enterament en Technicolor: El pirata negro ( The black Pirate. Albert Parker. 1926)
Dins aquesta era de canvis i positivisme exacerbant, una nova figurafemenina farà el salt a la gran pantalla, impregnant el cinema d’un nou prototip de dona: les anomenades flappers.



La fi de la vamp. Les Flappers arriben a Hollwood

En aquest context d’eufòria americana, Hollywood consolida el seu Star System, el qual havia estat dominat durant molts anys pel prototip femení denominat vamp.
La vamp és un producte de denominació d’origen nòrdic que va serexportat arreu del món i va regnar el panorama cinematogràfic durant la primera dècada del segle XX.
Les denominades vamp , terme abreviat de “vampiressa”, eren el prototip de femme fatale, la dona sensual, misteriosa, moltes vegades d’origen exòtic que atrau als homes i resulta ser la ser perdició.
La danesa Asta Nielse es convertiria en la primera vamp de la historia del cinema gràcies a laseva provocativa interpretació que va dotar al film “El Abismo” (Afgrunden. Urban Gad. 1910) d’una dimensió eròtica sense precedents2.
Resumidament, la vamp és un mite sexual que envoltava a la dona d’una aura de misticisme, com si és tractés d’un ésser llegendari més que d’un ésser humà.
La figura de la flapper però ja havia sorgit molts anys abans de que el prototip conquerís el panorama...