La Guerra Civil Española

Aquest documental ens explica la guerra civil española i la segona republica
I el dividire en dues parts la republica i la guerra civil.

La republica:
El 14 d'abril de 1931 es proclamava a Espanya la Segona República Espanyola (1931-1939), amb la qual cosa culminava el règim de la Restauració borbònica iniciat amb l'arribada al tron d'Alfons XII. El numeral “segona” s’utilitza perdiferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.
Arran del caos produït per la insurrecció militar al Marroc, el president del Govern espanyol, Santiago Casares Quiroga, dimiteix i ocupa el càrrec Diego Martínez Barrio, que intentà reconduir la situació. Hi ha qui creu que és un pronunciament més, com molts ocorreguts al segle XIX. ABarcelona, la matinada del 19 de juliol, el general Álvaro Fernández Burriel i una part de la guarnició deixen la caserna de Pedralbes i s'encaminen al centre de la ciutat, complint les ordres que des de Pamplona els dicta el general Emilio Mola. Les tropes, acompanyades d'algun falangista, es dirigiren al centre de la ciutat. Però els plans contrainsurgents de la Generalitat feren fracassar el copgràcies a la força combinada dels Guàrdies d'Assalt, els Carrabiners, els Mossos d'Esquadra, els habitants de Barcelona i, més tard, la Guàrdia Civil. Igual que a Barcelona, la insurrecció fracassà a Madrid, València i Bilbao. Tanmateix hi hagué altres punts de l'Estat en què els militars aconseguiren el poder. Així començà el que per alguns serà la Guerra Civil espanyola i per altres una revolució:el Govern es veié obligat a lliurar les armes al poble, la Generalitat decretà la creació de les Milícies Ciutadanes per Catalunya (dia 21), Lluís Companys cedí l'autoritat al Comitè Central de Milícies Antifeixistes (dia 22), s'organitzaren columnes per alliberar zones sota control militar, i fins i tot es buiden les presons de delinqüents comuns i presos polítics i es tornaren a omplir ambpersones de dreta, religiosos, militars i gent de missa
Els darrers dies de juliol, les milícies catalanes ja s'encaminen cap al front d'Aragó. La CNT i el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) boicotegaren els reclutametns de soldats; pensen que al front, per fer la revolució, només ha d'haver-hi voluntaris.
El 4 de setembre de 1936, la presidència del Govern, va passar a mans del socialistaLargo Caballero. Al País Basc, el govern de la República els donà l'autonomia l'1 d'octubre de 1936, i fou escollit com a lehendakari en José Antonio Aguirre.
El 4 de novembre del 1936, la CNT s'uní al govern de Largo Caballero, mentre que el govern de Madrid es traslladà a València i es constituïen una Juntes de Defensa Nacional encapçalades pel general Miaja, qui encarregà l'organització de l'EstatMajor a Vicente Rojo.
A finals de març de 1937 davant la desorganització en el bàndol republicà i les victòries franquistes a Huelva, Badajoz, Donostia, Toledo, Oviedo i Màlaga, són reclutades les quintes del 34 i 35 (que llavors tenien vint-i-tres i vint-i-dos anys) per a la formació d'un exèrcit regular i disciplinat, el Popular republicà. Però el bàndol republicà seguí dividit. Un exemple,considerat gairebé com una guerra civil dins la Guerra Civil, són els anomenats fets de maig, que van enfrontar les forces anarquistes i el POUM contra la Generalitat i els sectors comunistes. A Catalunya, el POUM acabaria essent il·legalitzat i els seus dirigents detinguts el 16 de juny, 5 dies abans de l'assassinat del seu líder, Andreu Nin.
Aquests fets, així com l'aliança entre republicans, aladreta dels socialistes i comunistes, fan que Largo Caballero siguí succeït per Juan Negrín, en el càrrec de president del Govern espanyol. Mentrestant, el bàndol franquista conquereix Bilbao, Santander i Gijón, i trenca el front d'Astúries. El Govern de la República s'acaba traslladant de València a Barcelona per l'avenç de les tropes del general Franco.
La situació de la guerra s'anava...