LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)
La Guerra Civil espanyola va començar el 17 de juliol de 1936 i va acabar l’1 d’abril de 1939.
Les tensions acumulades durant anys i els fets recents envoltats d’un clima de violència, van esclatar violentament pel juliol de 1936, en un moment en que a Espanya havia guanyat la República i Casares Quiroga era el cap de govern.
El cop d’Estat va començar el 17de juliol de 1936 a Melilla quan el coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República. Entre el 18 i 19 de juliol la majoria de guarnicions militars de la resta d’Espanya es van unir al cop d’estat. I el dia 18 Franco es va dirigir cap a la Península al capdavant de l’exèrcit d’Àfrica.
El 19 de juliol Casares Quiroga va ser substituït per José Giral, que va decidirdissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular. Una part de l’exèrcit es va mantenir fidel al govern per la qual cosa es va aconseguir sufocar el cop militar a molts llocs d’Espanya. La insurrecció va triomfar a bona part de l’Espanya agrària des de Galícia fins l’Aragó, i algunes zones d’Andalusia; i va fracassar a les principals ciutats i a les àreesindustrials i d’agricultura més desenvolupada com Catalunya, País basc, Asturies o Madrid.
Així que Espanya va quedar dividida en dos bàndols. Per una banda, els insurrectes o “nacionals” integrats per les classes altes i els sectors més conservadors. I per l’altre banda, els republicans o “rojos”, constituïts per les classes populars, obrers, petita burgesia i pagesia sense terra, quesimpatitzaven amb les organitzacions socialistes, comunistes i anarcosindicalistes.
La guerra civil espanyola va tenir una àmplia transcendència internacional. En el context en què es vivia, l’epoca d’entreguerres, a Europa hi havia tres grans tipus d’estats: les democràcies liberals, les democràcies populars (comunisme) i els feixismes. El que es disputava a Espanya entrava dins d’aquesta lluitaideològica. Mentre els nacionals pretenien imposar un règim feixista (llavors en plena expansió a Europa), els republicans pretenien mantenir el sistema democràtic liberal, i els més radicals pensaven en imposar el comunisme. Així, els tres grans models polítics de l’època tingueren protagonisme en la guerra espanyola.
Així que tots dos bàndols van rebre ajuda de l’exterior. Els insurrectes van ser els mésafavorits, ja que van rebre armes dels feixisme alemany i italià (avions, tancs, artilleria, fusells, municipis). L’aviació Legió Condor i el Corpo Truppe Volontaire els van ser de gran ajuda. Per contra, les democràcies europees França i Gran Bretanya van desenvolupar una política de contenció amb l’Alemanya nazi i es van declarar neutrals. Malgrat això, els republicans van rebre l’ajuda de laUnió Soviètica i de les tropes de voluntaris de les Brigades internacionals.
Per portar a terme la guerra els dos bàndols es van desenvolupar.
A la zona republicana la CNT-FAI va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes que organitzava les columnes de voluntaris i controlava l’ordre públic. També va començar la col·lectivització d’una gran part de la propietat industrial i agrària: elstreballadors es posaven al capdavant de les empreses, perquè els amos havien fugit al esclatar la guerra o havien sigut detinguts o assassinats.
Al setembre de 1936 Largo Caballero va formar un govern impulsat per la necessitat d’un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra. Però després dels Fets de Maig del 1937 en que el govern, l’ERC, el PSUC i laUGT es van haver d’enfrontar amb el POUM i la CNT, Caballero va ser substituït per Juan Negrín. El Govern de Negrín va posar èmfasi en una ferma centralització política i militar (integració de totes les milícies a l’exèrcit popular.
A la zona insurrecta es va formar la Junta de Defensa Nacional constituïda per (Mola, Queipo de Llano, Franco...) que s’encarregava de governar el territori...