1ra guerra civil espanyola. les milicies us necessiten.

És un cartell que recolzava al bàndol republicà, dissenyat per Cristobal Arteche.
Arteche formava part del Sindicat de dibuixants professionals (SDP –UGT) de Barcelona. Va néixer a Gijón pero viviaa Argentina tot i que feia molts viatges cap a Espanya, per exemple durant la guerra civil es trobava a Barcelona.
El cartell, molt representatiu, mostra una miliciana vestint el “mono” blau, alçantun fusell i assenyalant al fons una desfilada de milicians juntament amb les banderes: catalana, roja i confederal. Curiosament la noia s’assembla a un mite cinematogràfic de la època, cosa que deviacausar més impacte en la societat. (Marlene Dietrich).
En aquest cartell es vol convèncer als ciutadans que el seu lloc està a les milícies, a lluitar contra el bàndol nacional.
La dona és moltrepresentativa, ja que faltava gent per lluitar a les milícies i per tant les necessitaven, bàsicament estaven a la rereguarda (tot i que algunes també al front) i feien les feines que els homes haviendeixat de fer per anar a lluitar al front. Eren qualificades com “heroïnes de la pàtria” i s’utilitzaven en molts cartells per insistir als homes, si elles podien ells també.

Però cap al final de laguerra, quan es començaven a dissoldre les milícies demanaven a les dones que tornessin a les fàbriques ja que era el lloc que els hi tocava. “homes al front, dones a la rereguarda”. Aleshores lafigura de la miliciana va quedar totalment desprestigiada, no podia ser una dona que abandones els seus fills i casa seva per anar a la guerra. Fins i tot se’n van capturada algunes que van ser duramentreprimides. Principalment el seu desprestigi es basava en la seva relació amb la prostitució, ja que deien que anaven allà només pels homes i que transmetien malalties sexuals, sí que és cert quealgunes dones milicianes havien estat prostitutes però no totes
Durant la guerra, feien feines que estaven considerades de la secció femenina, com per exemple, la delegació de fronts i hospitals...