La Historia Més Bella Del Mon

NOM:       GRUP:      





ACTE 1: L’UNIVERS - ESCENA 1: EL CAOS


1. Com i quan va començar l’univers? Amb quines reserves ho determina la ciència? Què hi havia abans?
En primer lloc, Reeves explica que en parlar dels factors que succeeixen fora del nostre planeta -a l'univers, en altes galàxies o cossos celestes-, topem amb un problema de nomenclatura, de vocabulari, per designarcerts fenòmens, per que les nostres lleis ja no són aplicables. És a dir, ens explica que no podem parlar d'un "principi" en l'univers, per que de complir-se la ja molt assumida teoría del Big Bang, aquesta sería l'inici de tot, absolutament tot -incloent-hi l'espai, el temps i la temperatura tal hi com els coneixem- i per tant, no podríem parlar d'un "abans" pròpiament dit, ja que "abans" el tempsno existiría.

Ara remuntem-nos unes frases enrrera, sí, diu exactament "de complir-se". Reeves explica que ni ell ni cap científic pot assegurar que realment hi hagi un inici, en l'univers, per que les proves de l'existència més antiga es remunten a fa 15.000 milions d'anys, a un suposat Big Bang. I "abans", qui sap?

2. Què vol dir que el Big Bang és una manera de designar no tant el límitdel món, sinó el dels nostres coneixements? Quina representació visual del Big Bang podem fer-nos?
Com he dit abans, Reeves explica que parlem d'un principi per que el nostre cervell no concep sinó una altra cosa que fets que se subjecten a una línia temporal, així doncs, definir el Big Bang com "el límit del món" no és si no una altra manera de definir "el límit dels nostres coneixements", el puntmàxim que sóm capaços d'abastar.

Però agafant el Big Bang com a inici del viatge -del nostre-, Reeves s'afanya en esclarir que per fer-nos una representació mental d'alguns fenòmens a tan gran escala -i sobretot aquells que no se subjecten a les nostres lleis físiques-, convé fugir de tota comparació. Així doncs desestima la estesa teoría que sovint el descriu com una bola de matèria informeconcentrada que explota en un gran esclat de llum i calor i omple tot l'espai. "Aquesta representació suposaría l'existència de dos espais", diu. En canvi la teoría del Big Bang parla d'un únic espai ple de llum i de matèria en tots els seus punts, els quals s'allunyen uniformement els uns dels altres.

3. Quina imatge de la creació de l’univers proposen les religions? Quines semblances idiferències hi ha entre aquestes representacions religioses i la científica del “Big Bang”?
Per començar, al pròleg, se'ns deixa molt clar que ciència i religió no es troben en el mateix pla, i que per tan, si bé no poden objectivament equiparar-se, si poden aportar-se quelcom mútuament sempre hi quan no confonguem l'una amb l'altra.

Dit això se'ns presenta una qüestió, si més no al meu entende, forçainquietant; en divesros relats religiosos de diferents espaís físics i temporals del món, diverses cultures i religións han proposat aquest inici lluminós, aquesta imatge d'un caos inicial que s'organitza poc a poc. Així doncs, conclou Reeves, és innegable que hi ha unes semblances sorprenents entre la ciència i el mite, però cal remarcar que en les mitologíes antigues el caos s'associa a l'aiguai l'obscuritat, mentre que en les teoríes modernes es constitueix de calor i llum.

Per últim, Reeves deixa anar una frase tan relativa com poètica per explicar aquesta semblança aparentment casual "Es tracta d'una coincidència? D'un saber intuïtiu? Fet i fet, nosaltres mateixos estem formats amb la pols del Big Bang. Potser portem a dins la memòria de l'univers?"

4. Com es va arribar a laidea d’un caos original i d’una evolució de l’univers?
Reeves ens explica que la idea aportada pel filòsof grec Aristòtilque l'univers era quelcom immutable e imperible va predominanr durant més de dos mil anys. No obstant, hi havia ja alguns filòsofs com Lucreci que ja afirmaven el que avui per nosaltres resulta tan obvi: l'univers tot just es troba en la seva joventut.

Ara aquesta teoría...